Ens trobem al cor d'Europa, a París. Estiu de 2008.
Als peus de la Torre Eiffel una parella jove llegeix un cartell.
"Cantem per Geòrgia" hi diu i una fotografia tendra d'una coral de nens serveix d'imatge a l'opuscle.
La noia (alta, prima, amb cabells llargs i arrissats, mirada eslava, maca) de sobte s'abraona contra el cartell, arrancant-lo i estripant-lo amb fúria.
La metàfora perfecte.
Nosaltres oferim cant coral.
Els altres estripen el que calgui, encara que sigui a casa nostra.
Amb sort, preguem perquè el de sempre ens salvi de la nostra covardia.
3 comentaris:
Veig que cada vegada et sents més aprop del "tio Sam". Per cert, aposta: Obama o McCain.
Una cervesa per McCain. No sóc optimista.
Aleix
Crec que guanyarà Obama.
Tot i que espero poder fer un article d'anàlisi sobre les eleccions americanes on poder explicar que en penso dels dos candidats...
(aposta doncs acceptada)
La raó de qui no té raons és només negar els altres.
Publica un comentari a l'entrada