19.8.08

Преступление и наказание ( Crim i càstig )


(foto: europeu típic)

L'ha sorprès que hagi esclatat la crisi ara?
Em va sorprendre que succeís aquell dia, però no que esclatés. Des de la independència de Kosovo vam dir que els russos respondrien i que probablement ho farien a Geòrgia i Osetia.

Va ser un error reconèixer la independència de Kosovo?
Si volíem un Kosovo independent sense importar les conseqüències, va ser una bona decisió. Si pensem que no hi hauria resposta russa, va ser un error.

Va calcular malament EE. UU.?
Existia la impressió, no només en EE. UU. sinó també, o més, a Europa, que els russos no respondrien. Els americans estan preocupats per Orient Mitjà. Els europeus occidentals no han entès els canvis de Rússia en els últims cinc anys. L'UE, més que qualsevol altra entitat, és responsable pels esdeveniments a Geòrgia: va insistir en la solució per a Kosovo i no va escoltar els russos.

Alguns creuen que si l'OTAN hagués acceptat Geòrgia, res no hauria succeït.
Els russos van dir que si EE. UU. i Europa ofereixen l'entrada a l'OTAN a Geòrgia i Ucraïna, hi haurà conseqüències severes. Bill Clinton i els europeus van prometre a Rússia en els anys noranta que l'OTAN no s'ampliaria a l'ex Unió Soviètica. Van trencar la promesa amb els bàltics. Ara els americans i els europeus diuen que en algun moment la promesa es trencarà a Ucraïna i Geòrgia. No hi ha problema en fer-ho si estàs preparat per enfrontar-te als russos. Però als europeus els encanta fer discursos sobre què faran sense tenir en compte com respondran els altres.

S'han d'apropar a Rússia?
No. Si vols que l'OTAN s'expandeixi, cal entendre que l'OTAN és una aliança militar, i que els russos la veuen com a tal. Si expandeixes l'OTAN, augmenta la despesa de defensa i l'exèrcit europeu, i si inclous Ucraïna, desplega tropes europees. L'OTAN no és l'ONU, és una organització militar, i si li dius a un altre país que l'ampliaràs, has de tenir un exèrcit.

L'exèrcit és americà.
Als europeus això els va molt bé. Als americans, menys. Estem en la guerra de l'Iraq i l'Afganistan. I els russos van entendre que els americans no estaven en posició de respondre. Els europeus ni se'ls té en compte perquè ningú espera que responguin.

Què hauria passat si Geòrgia hagués rebut el vistiplau per entrar en l'OTAN?
Els russos haurien actuat mesos abans. Volien demostrar que tenir una garantia d'EE. UU. o de l'UE no significa res. Els diuen als ucraïnesos, als bàltics i als altres: quan tingueu problemes, no vindran.

Seran efectives les mesures del president George W. Bush, com la tramesa d'ajuda humanitària o acordar el paraigues antimíssils amb Polònia?
No tenen contingut. Només serveixen per irritar els russos. Davant qualsevol dels seus veïns immediats de l'EX URSS, els russos tenen una superioritat militar aclaparadora. Els americans tindrien molt difícil resistir sobre el terreny. La lliçó més important de Geòrgia és que, al final, EE. UU. no va fer res. Geòrgia va ser envaïda per Rússia, i el president feia discursos.

Què fer?
Estats Units necessita l'ajuda de Rússia a l'Iran. Els alemanys necessiten el gas natural rus. Hi ha molt poc que Rússia necessiti d'aquests països. Hi ha un desequilibri. Per als europeus serà més fàcil acomodar-se als russos. Els alemanys no s'enfrontaran amb els russos. Tampoc els espanyols. Europa no crearà una defensa integrada ni un exèrcit ampli. És un problema militar. Si els russos decideixen envair Lituània, qui els pararà? És hora de deixar-se de fantasies en l'aliança occidental i començar a parlar de futur.

Què pot fer EE. UU.?
Tenim l'exèrcit a l'Iraq i l'Afganistan. Estem parlant d'una possible guerra a l'Iran. Com a mínim, de sancions. I necessitem l'ajuda de Rússia. A més, no volem que els donin armes. En els pròxims anys, EE. UU. no té opcions militars. Els russos ho aprofitaran per establir la seva esfera d'influència en la regió. La resposta d'Europa i EE. UU. serà fer declaracions molt dures. El que el primer ministre rus Vladimir Putin veu és una debilitat temporal però profunda als Estats Units i Europa.

La política exterior de Bush ha debilitat EE. UU.?
Vam comprometre les nostres forces en el que crèiem que era el camp d'operacions principal, l'Iraq. L'Iraq i l'Afganistan són molt més importants que Geòrgia. I els europeus no poden mantenir l'equilibri de poder a Eurasia. Diria que la primera causa d'això és el fracàs de l'UE en adoptar una política de defensa i tenir els recursos necessaris. L'actor que ningú no culpa però que és el major responsable són els europeus. La resposta europea a una cosa així com a: mira com han ficat la pota els americans.

Els europeus podrien respondre: vam afavorir el diàleg amb Rússia, però els americans van encoratjar els georgians.
Cap líder europeu no va dir: "No donem garanties als georgians. Ens oposem a la política americana de donar garanties. Arregleu-vos". El que van fer els europeus és el que fan sempre: van recolzar la política americana, i quan hi va haver problemes van culpar els americans.

* Entrevista a George Friedman, president d' Stratfor

5 comentaris:

Dr Slump ha dit...

A mi el que em sembla lamentable és que la comunitat internacional doni suport a Geòrgia només pel fet de que l'enemic d'aquest és Rússia o per que Rússia és mes gran que Geòrgia.

El conflicte el va iniciar amb un atac sorpresa el govern de Geòrgia a Ossètia del sud fent un atac sorpresa el dia 7 d'agost, per que el dia següent Rússia s'hi apunti al festival.

Em sembla lamentable l'us de la força tant per un com per l'altre. Rússia per que disposa una força que li permet esborrar Geòrgia sense cap problema i ja li va bé anar aquest tipus de festes de la barbàrie, i l'altre per que espera que les forces internacionals li donin suport només per tocar els nassos a Rússia.

Tot molt lamentable.

La meva posició en aquest conflicte és clara... en contra dels dos governs en conflicte.

Anònim ha dit...

Carai estas en forma. M'agrada molt l'analisi. Pero estic d'acord (en part) amb en dr slump que falta explicar perque coi Georgia li va posar les coses tan facils a Russia invaint la provincia.

Tambe em sembla que tots dos sobre-estimeu la capacitat militar russa. Les forces militars russes son un desastre i constant font de vergonya. A mes a mes saben que son odiats per aquells paranys i l'ultim que volen evitar es una altre Txetxenia. Els russos faran be de demostrar que tenen la forc,a i anar-se'n cap a casa aviat.

Joana ha dit...

Passava a saludar-te. Bon estiu! Odalric

Anònim ha dit...

El primer que hauríem de fer els europeus és ser més humils. La cultura europea es terriblement “eurocentrica” i pensem que el nostre punt de vista és l'encertat i que nosaltres tenim la resposta correcte sobre que cal fer. En el fons pensem que la cultura europea i la nostra visió és el màxim exponent del desenvolupament humà i la resta encara ha de fer molts passos.

Encara hem d'acceptar que molts problemes que tenen avui molts països és el resultat de la nostra acció passada i en canvi avui sentenciem molt i no actuem per resoldre res.

Ra: l'exercit rus serà un desastre, però molt superior als del seu entorn. Txetxenia va ser un fracàs però la mentalitat russa no és la d'actuar per sempre més com un gat escaldat, just el contrari, necessiten reafirmar-se.

Guillem Casas ha dit...

Els europeus sempre donant tant bona imatge...

Espero que hagis tingut un bon estiu! ;)