8.6.08

Puigcercós i els teus nets


Doncs ja està.
Com no podia ser d'un altre manera, la lluita de poder dins Esquerra s'ha resolt sense que hi hagi cap novetat pel país.

Tinc amics que pronosticaven resultats que no passaven de ser desitjos benintencionats.
Personalment sempre he estat com a mínim escèptic amb el que aquesta "batalla" significava. Assumia que la decisió estratègica pel Tripartit no estava qüestionada i que la pura lluita per les cadires no tenia cap honorabilitat ni interès.

Voler-se fer l'amo del tros només te interès per l'observador si el que es vol conrear és una nova llavor. No era el cas.
La gent d'esquerra ha votat seguir amb la mateixa tònica actual de mediocritat. És trist però no sorprenent.
D'aquí dos mesos, ningú recordarà res del que ha passat i tot tindrà l'olor de ranci habitual. El dia a dia vergonyós serà el que ja coneixem. Cap novetat al front.

I quan passin més de dos mesos, quan passin els anys, què li diran els votants d'esquerra als seus nets quan aquests preguntin "Avi, què veu fer per Catalunya?"

"Vam fer un membre de l'executiva del PSOE president de la Generalitat"

I la cara del nen s'il·luminarà...

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Odalric,
En aquest paisatge tan erm que pintes, si s'acompleix els nets no faran preguntes d'aquesta mena.
A mi em sembla que potser al procés li cal més temps. La solució no venia en aquest tràmit electoral. El de debó serà quan hi hagin les eleccions nacionals, on el cap de cartell sigui en Puigcercós i hagi de guanyar-se la confiança d'un electoral que no senti cap amenaça al clatell. Que pugui votar lliurement. Aquí si que la ballarem de debó. I poser serà aleshores que les coses es replantejaran millor.

joliu ha dit...

Perdona que t'ho digui, Odalric, però t'equivoques de mig a mig.
La (es)tupidesa de les branques del present no et deixa veure l'evidència del futur. Encara que no te n'adonis, pensant que dibuixes el pitjor futur imaginable, n'has creat una versió encara massa idílica.

La trista realitat és que el net dirà: Abuelo, que hiciste por España.

Tresinores ha dit...

Comparteixo la terrible visió d'en Joliu.

-Aguelo ¿pero de verdà que antes os creiais que Cataluña era una naciong?

Math Turmeda ha dit...

Des de La Reacció preferim una Catalunya "espanyola" a una Catalunya DEPENDENT directament de la Unió Europea, l'OTAN i l'inevitable aparell bancari habitual, així com republicana afrancesada i per tant laïcista i uniformitzadora.