El saben aquell que diu que un senyor de Barcelona volia anar cap al nord i va el tiu i es puja al tren direcció sud. Si fos un acudit d'Eugenio no faria cap gràcia. Però si és una descripció de l'erràtic comportament d'Esquerra en els últims anys, encara la fa menys.
El seu nord és la independència, però regalen al PSOE la presidència de la Generalitat. Naturalment que el PSOE té dret a presidir la Generalitat. El que passa és que és un partit que s'oposa radicalment a la sobirania de Catalunya. És més. És el partit que va fer dimitir el Carod del seu càrrec de conseller en cap. El que va obligar Esquerra a hissar banderes espanyoles.
El que va passar el ribot a l'Estatut del 30-S. El que va expulsar a ERC del Govern per votar no en el referèndum. És el partit que ignora arrogantment la sobirania del Parlament de Catalunya. El que ha exterminat l'ala catalanista del PSC i ha enviat a Maragall i als seus Ciutadans al cementiri polític (per cert: l'objectiu del Tripartit 1.0 no era catalanitzar el PSC? Felicitats: objectiu complert!).
Davant d'aquestes constants humiliacions i agressions, la reacció d'ERC ha estat, en paraules del seu expresident, Heribert Barrera: "oferir un patètic espectacle durant quatre anys de recolzar incondicionalment i gratuïtament l'agressor".
Quan els salvadors de la pàtria donen més importància a la poltrona que a la dignitat, em ve a la ment aquell acudit d'Eugenio: "Gràcies, però que hi ha algú més? ". No votaré Esquerra.
Xavier Sala i Martín
10 comentaris:
Em sap greu, però jo tampoc ho faré.
Falta afegir que una bona part d'ERC encara veu CiU darrere de tots els problemes. I despres de tres anys nefasts del primer tri-partit tornaven amb la cantarella de la socio-convergencia i els botiflers.
Simplement ERC no ofereix cap mena de garantia; son, literalment, uns aficionats.
No li doneu més voltes... ERC és el govern de la misèria.
Ostres quina sorpresa!
...ho deu haver decidit en l'ultim moment, jajaja.
Per cert, sería més interesant conèixer l'opiniò del catedràtic Martí Sala... pel fiasco en l'economía dels EEUU.
Sobre tot perque fins fa quatre dies, tot eren benediccions... per part de l'apostol local de les receptes neoliberals.
GRAN EPITAFI:
"El senyor Pizarro és tot el que no som els catalans. Ell representa les nostres mancances. Allò que fórem i ja no. Allò que el vent se’n dugué. L’huracà que arrasa Haití. El mirall trencat...
Tinc clar que per Nadal em demano un Pizarro per Catalunya... si és que Catalunya encara existeix."
Odalric dixit. 28.8.07
Suga, i?
--
Et felicito pq els socialistes heu arrasat i guanyat clarament les eleccions a Catalunya.
El que molts crèiem s'està complint i és la fagotització dels partits minoritaris del tripartit per part del gran.
Pensar com pensaven (o simplement s'excusaven) els dirigents d'ERC que ells convertirien el cinturón rojo en cinturó independentista s'ha comprovat com una idea suïcida per a ells i una idea fantàstica pels socialistes.
Bravo pel PSC-PSOE, un partit amb les idees clares i que sap el que vol.
(no cal que remarqui que la meva impressió de que Catalunya es comporta com un país tercermundista s'ha confirmat. Un país on l'única incògnita no és saber qui guanyarà si no per quant guanyarà, és un país tercermundista. Un país que es governa en règim de partit únic, és un país imbècil. Som, com ja sabeu, la Corea del Nord d'Europa Occidental)
Odalric, podries explicar millor a què et refereixes quan dius "un país que es governa en règim de partit únic"?
D'altra banda, no veig per enlloc la relació de país tercermundista amb país en el qual l'única incògnita és no saber per quant guanyarà el qui ha de guanyar. Si és així, durant els 23 grisos anys de CIU també estavem en un país tercermundista, oi?
En tot càs ERC s'ha equivocat pensant que realment hi habien 600.000 independentistes a Catalunya, quan es tractava clarament d'un vot de càstic contra el PP. Per sort han tret la calculadora i s'han adonat que, a la pràctica, aquest càstic els hi regalava el govern... en lloc de castigar-los.
De tota manera si la dreta espanyola acudeix a les elecions en coalició (centre dreta, dreta i extrema dreta, o sigui PP) l'unica manera de plantar cara es fent el mateix desde l'esquerra. El bipartidisme estava cantat desde l'enfonsament de la UCD/CDS (el pitxor que va fer Felipe Gonzalez)
Tot i que pot ser ara, el Senat, que ha estat sempre irrellevant, podrà convertir-se en una veritable càmara territorial. Amb un congrès pel debat més ideològic... i un Senat on fer les reivindicacions autonómiques.
Esclar que CiU aconsegueix els seus vots fent creure al seu electorat la seva vocació i disposició a fer xantatges a Madrid... però que a l'hora de la veritat sempre fa figa, i els enreden com a xinos (pacte del Magèstic AKA... promeses, promeses)
De tota manera reconec que el centre-dreta nacionalista català, ha fet les seves millors aportacions a España, mentres que a Catalunya foren un desastre... llàstima que el preu fos contribuir al anticatalanisme, i el benefici més aviat minsu.
la pregunta seria... heu votat mai a erc? dons ke collons dieu?
Publica un comentari a l'entrada