No fa massa temps (tot i que sembla una eternitat), polítics com el Jordi Pujol o el Miquel Roca anaven a Madrid a defensar els interessos de Catalunya.
Ells sols representaven el nostre país amb dignitat reconeguda i indiscutida per part d'Espanya.
Una sola persona representava tot l'edifici institucional i tot un poble. Així es veia i sentia. Era una evidència.
Normalment es produïen confrontacions per la divergència dels objectius entre les parts però la seriositat era la norma inquebrantada.
El més normal era que a Madrid es neguessin a qualsevol demanda catalana però alhora, el més normal era que Catalunya anés fent el seu camí.
L'Estatut pactat a la transició no permetia una televisió pública o el desplegament de policia pròpia per exemple, però finalment es va crear TV3 i es van desplegar els mossos d'esquadra.
La voluntat, visió de país, patriotisme i determinació dels polítics catalans esmentats van possibilitar que el nostre país caminés en la seva reconstrucció de forma cohesionada i orgullosa.
La immersió lingüística és filla d'aquella època i aquella voluntat i és indubtablement la peça més important i necessària per entendre la Catalunya actual.
Ara, els polítics del tripartit estan literalment enderrocant l'ànima i l'esquelet del país.
TV3 és una vergonya i ha deixat de ser líder d'audiència. No cal recordar que està sent eradicada del País Valencià.
Els mossos d'esquadra han patit un atac per part del mateix govern que ha significat un descrèdit traïdor.
Hom s'atreveix a qüestionar la llei d'immersió lingüística com mai havia passat. O millor dit, ara ningú la sap defensar.
I és que clar, els actuals dirigents de la Generalitat van a Madrid a defensar les competències legalment reconegudes a l'actual Estatut i tal com es veu en la fotografia que encapçala aquest article, són necessaris quatre consellers (dels teòricament "bons" o "pota negra") per fer-ho front una ministra socialista. Endevineu qui va guanyar la partida? Sabeu qui va sortir amb la cua entre les cames?
I és que amics, aquesta és l'actual proporció de les coses.
Defensar les competències ja reconegudes per llei necessita quatre consellers front una ministra... per acabar fracassant.
Hem passat d'aconseguir i/o directament inventar noves competències a no saber defensar competències ja reconegudes per llei.
Hem passat de la voluntat d'un sol home front el govern d'Espanya al fracàs de quatre consellers front una sola ministra espanyola.
Hem passat de l'honor al més miserable dels ridículs.
De l'orgull a la vergonya...
I si a sobre recordem cóm un sol home va ventilar-se tot el govern de la Generalitat, si pensem que un simple número dos per la circumscripció de Madrid va passejar-se pel Parlament de Catalunya, la pena m'envaeix i la melancolia m'enverina.
Sí, l'actual proporció de les coses fa mal...
12 comentaris:
Amb posts com aquests és normal tenir fans!
U-U-Odaliric, U-U-Odaliric!
Les veritat i comparacions com aquestes fan mal.
Sempre et trobaràs amb els que anomenen a en Jordi Pujol i CiU traïdors i botiflers. Repetint eslogans com lloros i amb els ulls embenats, per no veure el què estan fent.
Però si no fos per ell ara estariem com al País valencià o molt pitjor. I ningú es ficaria amb la immersió lingüística ni la normalització lingüística perquè no haurien existit.
BRAVO!
Una reflexion molt oportuna. De les que hauria de fer mal a tothom. A tu, perquè ets conscient del problema. I al més ruc de tots, perquè per més que es guarneixi de conseller, segueix essent això: un tros d'ase. No és coneix enlloc més al món que els ases vagin davant de les persones.
Catalunya pateix un descrèdit palpable dins de casa i a fora. És terrible, perquè aleshores l'enemic és conscient de que guanyarà sempre i amb el mínim esforç. Catalunya és el triomf de la incompetència.
Els catalans ja només ho som gràcies a allò que fem de portes endins de casa nostra. Escoltem la nostra música, ens llegim els nostres diaris i parlem la nostra llengua. Quan sortim de casa és com el soldat que surt del búnker en camp enemic. Es va trobant a altres soldats però están absolutament indfensos. En qualsevol moment caurà una bomba i ningú més que ells son els que hauran de lluitar per a que tot pugui seguir com abans.
Ningú salvarà als catalans excepte ells mateixos.
Tanta perspectiva mareja. Quin vèrtig, quasi m'agafa un rodament de cap.
M'afegeixo a en Tres:
U-U-Odaliric, U-U-Odaliric!
U-U-Odaliric, U-U-Odaliric!
Odalric,
Entenc el teu estat d'ànim i et puc dir que en certa mesura el comparteixo, però bona part del que dius és o fals o fruit dels prejudicis. M'explico:
1. Dius "Ells sols representaven el nostre país amb dignitat reconeguda i indiscutida per part d'Espanya". Qui representa i representava el país és el Parlament, ni un sol partit ni un sol president, i al Parlament hi havia moltes més opcions.
2. Dius "Una sola persona representava tot l'edifici institucional i tot un poble" Seguieix sent mentida, i si fos veritat seria molt i molt perillós. Jo no ho desitjaria pas.
3. Dius "L'Estatut pactat a la transició no permetia una televisió pública o el desplegament de policia pròpia" També és mentida.
4. "La immersió lingüística és filla d'aquella època i aquella voluntat i és indubtablement la peça més important i necessària per entendre la Catalunya actual." Tens raó, però et recordo que van ser els partits d'esquerra els que van proposar la linea d'ensenyament única amb el català com a llengua vehicular. Inicialment CiU defensava un ensenyament a la basca, amb dues línies lingüístiques.
5. "els polítics del tripartit estan literalment enderrocant l'ànima i l'esquelet del país" Em sembla exagerat. Segur que ho podrien fer millor, això sí.
6. "TV3 és una vergonya i ha deixat de ser líder d'audiència". Telecinco és líder d'audiència i segueix esssent, almenys al meu entendre, una vergonya.
7. "van a Madrid...són necessaris 4 consellers". Han anat a Madrid i no n'han tret res. Sí. Deixaré de banda si estem en campanyes o si hi ha interessos electorals. Només et diré que els consellers de CiU van anar moltes vegades a Madrid i no en van treure res, i d'altres vegades van anar a Madrid i en van treure moltes coses. No et vull recordar què va portar de Madrid l'Artur Mas la darrera vegada que hi va anar a negociar. És injust jutjar un resultat d'aquesta manera. Un altre dia se'n treuran coses, segur. El que penso és que l'estratègia de conjunt, del catalanisme en genral, és incorrecta.
8. "De l'orgull a la vergonya..." No cal dir que això és per tu. Si Catalunya vota com vota és perquè majoritàrimant no creu que haguem passat "de l'orgull a la vergonya".
Suposo que hauràs llegit aquest comentari com un pamflet anticonvergent. No voldria que fos així, tan sols penso que el millor servei al país el fem quan fem crítiques honestes i observem el país en el seu conjunt.
M'agrada llegir opinions diferents, m'agrada com escrius i m'agrada la gent que si no comparteix la mateixa opinió, ho raoni. No m'agrada la gent que insulta o es creu superior o millor. Tots som humans i ens podem equivocar i el bloc és un espai personal i d'opinió i cadascú diu allò que sent i pensa.
Que passis un bon cap de setmana Oldaric ;)
Et donc la rao com sempre Odalric.
Estimat LRDS,
dius que bona part del que dic és fals o fruit dels prejudicis... un pel agosarat, no?
Més que res pq no fas cap demostració del que tu dius, demostrant que els prejudicis (ceguera, abducció, fanatisme, sectarisme, ignorància, etc, tria el que vulguis) son més aviat cosa teva.
1.- Negues que un President de la Generalitat o un polític qualsevol representin al país. Consideres que només el Parlament ho fa.
Això és propi d'una ment socialista, totalitària, que menysprea l'individu i només respecta el ramat.
Donar patent per fer el ridícul als actuals dirigents del país, doncs la representativitat recau en el Parlament, és una excusa molt i molt barata per justificar el nivell tan lamentable dels actuals dirigents del país.
2.- És perillós (pq no és mentida) que una persona representi l'edifici institucional i un poble? I es pot saber pq?
Millor dit, em pots dir pq li negues aquesta representativitat al President escollit democràticament?
Entenc que no li vegis aquesta representativitat a l'actual President i el seu govern, ja que son un exemple de mediocritat, però negar-ho de base és un altre cop una excusa molt barata...
3.- Demostra-m'ho. A tall de recordatori et diré que TV3 va estar torpedinada pel PSOE i només la determinació unilateral de la Generalitat va poder executar el projecte.
Els Mossos van poder desplegar-se fent una interpretació flexible de la Constitució (que no Estatut) i pq CiU era necessària per governar.
4.- Això que tu dius ja et dic jo que no ho podràs demostrar de cap de les maneres.
5.- Aquí discrepes i no tinc res a dir. És evident que tothom pot tenir la seva opinió.
6.- Un altre excusa molt pobre... Perdre el lideratge i que no sigui important sembla la típica fugida endavant dels amics del tripartit. O de no tenir vergonya. O de tot plegat.
7.- "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya"
8.- Catalunya és la Corea del Nord d'Europa. Vet aquí l'explicació.
Ser condescendent amb qui s'equivoca és propi de societats immadures. Si sempre s'ha de votar als propis tot i que s'equivoquin greument, sempre estarem a les seves mans pq haurem demostrat ser incapaços de decidir per nosaltres mateixos.
Odalric,
Com que no vull ser condescendent amb qui s'equivoca et respondré:
1. Estatut d'Autonomia. Capítol 1. Art. 55 "1. El Parlament representa el poble de Catalunya." Capítol 2. Art. 67 "El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat" no pas "tota" ni l'"única".
2. És perillós perquè en els règims democràtics hi ha d'haver contrapesos i controls polítics. Si només una persona ho representa tot no té perquè haver-hi ni contrapesos ni controls i el que tenim és un altre sistema. El sistema democràtic t'agradi o no és el govern del votant mitjà, o dit d'una altra manera, del mediocre. No m'agrada però no conec cap sistema millor. Tu si?
3. Estatut del 79. Títol Primer, competències de la Generalitat. Article 13 i article 16. En permeten la creació tot i que és cert que en alguns casos remeten a lleis orgàniques per determinats desenvolupamaments.
4. Tens raó en que no ho puc demostrar i no tinc temps d'anar-me'n a l'hemeroteca.
5. Home, gràcies.
6. No dic que no sigui important, només valoro el que relacionis el fet de ser una vergonya amb el de ser líder d'audiència, és ben curiós. Però posats a demostrar, demostra tu que és una vergonya amb dades objectives. El que és una vergonya per tu pot ser que no ho sigui per mi o per un altre.
7. És un gran eslògan si es valora per l'objectiu assolit. Però em reitero en el que he dit, si el catalanisme ha d'anar a Madrid a pidolar només en pot esperar això, a vegades cau un peix i a vegades no. En tots els governs.
8. Mira que se'n poden arribar a dir de bestieses amb el ventre ple. No has estat mai a Corea del Nord, evidentment.
Finalment, jo no tinc propis, però votar els que tu no votes no és cap pecat, és simplement un fet democràtic. Per altra banda, l'equivocació per desgràcia està tant generalitzada que només pots acabar votant el menys dolent, que no és altra cosa que una valoració subjectiva en la que no ens posaríem d'acord.
U-U-Odaliric, U-U-Odaliric!
Publica un comentari a l'entrada