Any nou, vida nova...?

Comença un nou any i la tradició demana que observem el seu adveniment amb desitjos de millora personal i col·lectiva...

En el cas del nostre país, Catalunya, els seus desitjos tindran també el seu tradicional incompliment.

Per començar, l'allau d'augments de preus insuportable per part de les administracions. Després el ministre suposadament intel·ligent del govern d'Espanya acusa els ciutadans d'afavorir l'inflació amb les propines als bars i recomana que mengem conill i no pollastre...
Alhora, el govern de la Generalitat augmenta més del doble respecte al govern de Madrid el preu de les autopistes... quan fa quatre dies cridaven l'insubmissió impositiva, amb l'únic detall que eren a les hores oposició.
Amb aquesta coherència, perquè els sindicats no han de demanar augments de sou desproporcionats? Si l'exemple és l'administració, doncs apa, tothom a exigir (que treballar és el de menys).

A Catalunya sembla possible que els mateixos que un dia diuen una cosa puguin dir la contraria no a l'endemà, si no el mateix dia amb un lapsus de cinc minuts mal contats. I és possible perquè la gent els votarà en massa en les properes eleccions, fent que el lema de New Hampshire "Viu lliure o mor" ("Live free or die") sembli propi d'extraterrestres.

Potser Catalunya és mereix tot plegat i potser sempre ha estat igual.

De fet, Epicur sembla que pensava en Catalunya quan va dir "L'Home és ric des de que s'ha familiaritzat amb l'escassesa."