13.8.07

Xirinacs


Ha mort en Xirinacs.

Sé que no faré un comentari agradós per la majoria, però no entenc que hom estigui ara consternat per aquest fet.
El Xirinacs va ser un lluitador per les llibertats, amb una estratègia que recordava la de Gandhi. Pacífica i posant l'altre galta. Estava en contra de la violència.
És per això últim que crec que al seu darrer cicle vital va caure en una incoherència greu que va tacar el seu llegat.

Declarar-se "amic d'ETA" no és propi dels qui pregonen la no-violència i per descomptat que suïcidar-se és un acte de violència cap a un mateix incompatible amb el pacifisme.
Aquest acte de "martiri" no és exemplar i tinc la sensació que volem construir un màrtir per poder-lo exhibir i netejar les nostres consciències.
Com sempre, l'exemple el fa un altre. Un dels "nostres", però que (per descomptat) no sóc jo.

Em sap molt de greu el que li ha passat, però no sento que hagi estat un acte exemplar. Hi veig més aviat una feblesa, una equivocació... cert patetisme.
Ningú li feia cas i potser això el va trasbalsar.

Aquesta riuada de lloances les trobo un punt cíniques, oportunistes... poc sinceres. En vida va ser menyspreat i no entenc que en mort sigui tan apreciat.
Bé, si que ho entenc i precisament per això no m'agrada. Els meus sentiments són clars.

I em sap greu...

15 comentaris:

Anònim ha dit...

És evident que hi han moltes llàgrimes de cocodril amb en Xirinacs però això no treu que ha estat un gran patriota que honora la nostra nació.

En quant a l'amistat amb ETA potser seria bo publicar la seva declaració completa i no deixar les coses fora de context: "Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna".
Per mi està clar que aquí no hi ha cap exaltació del terrorisme sinò del dret a defensar-se de l'agressió de l'ocupació per part d'un estat estranger.

En quant al suicidi no crec que sigui cap feblesa i la violència cap a un mateix és una cosa molt cristiana, els dejunis, penitències, sacrificis, cilicis, etc.

També podria ser que estava malalt i ha volgut estalviar patiments per ell i pels que l'envoltaven.

Per desgràcia molt pocs li van fer cas i a mi també em sap greu.

Dessmond ha dit...

A mi també em molesten moltes de les llàgrimes vessades. Que són més falses que un duro sevillano.

Pel que fa al suïcidi, jo esperaria a veure que diu el forense. N'hi hauria d'haver per aquest cas. El que va mostrar TV3 ratllava el mal gust i la pornografia.

Jo no crec encertada la seva tàctica. Ara, li crec bona fe. Va ser una que va lluitar de cara. Potser ho havia de fer d'una altra forma?. Segurament. Però ho va intentar. I aìxò jo no ho discutiré.
La bona gent quan desapareix deixa el seu buit.
PS: Ets un provocador de collons!

Xavi Menós ha dit...

odalric, estic molt d'acord amb tu... sembla que quan un es mori nomes es miri el costat bo... xo lo de declarar-se amic d'ETA va fer veure clarament que en Xirinacs no trobava el seu lloc...

Montserrat ha dit...

Quan algú es mora sempre es canten lloances... és una hipocresia que no m'agrada gens

Guillem Casas ha dit...

Mira, faré una aportació neutra, en part forçada pel fet de que no en sabia res d'aquest home. Digueu-me incult, jeje.

Sempre és cert que quan algú mor no se'n solen dir les malifetes sinó les bones accions però a vegades cal remarcar-ho tot com tu has fet i no deixar-se enterbolir pel moment.

Pel que he llegit d'aquest home, no se li veu pas un rerefons de maldat. De totes maneres, discrepo amb la visió que aporta en Salvador. Per molt que a alguns els pugui semblar que els dolents de la pel·lícula son els espanyols (no diré pas que no) les accions d'ETA no son justificables. I un partidari de la no-violencia com sembla que era aquest home no pot defendre-la amb una simple frase de Gandhi.

Per mi pot descansar amb tota la pau del món, però estic amb l'Odalric en el sentit de que una mort no pot ecplipsar tot lo altre.

I pel que fa al suïcidi... mira, jo en aquestes situacions dic: Pobre desgraciat!

Anònim ha dit...

Què hi ha de més pacifista que "deixar-se morir" ?
L´acte del suicidi actiu potser sí que és violent, però "deixar-se morir" com sembla que ha fet en Xirinacs em sembla un acte ben pacífic, potser el més pacífic de tots que hom pot practicar en vida.

Anònim ha dit...

Parlant de Gandhi i la no-violencia, a l'últim Pais Semanal hi ha una entrevista amb una tal Rosa Garcia-Malea que és la primera dona pilot de caça i combat a Espanya. Explica que la seva missió és servir a Espanya, defensar els drets i llibertats, la constitució i la integritat territorial. Diu: 'Es que eso me sale de dentro. Parece abstracto, pero la integridad territorial está especificada en la Constitución, o si alguien dice algo en su contra.'

Ja ho sabeu, tots muts i a la gàbia o potser encara reberem.

espiadimonis ha dit...

Confesso que no sé gran cosa del personatge, més enllà que fou un lluitador per a la llibertat nacional. És per això que voldria centrar-me en l'acte de suïcidi i en les lloances que ha rebut.
En quan al suïcidi no hi tinc res a dir si ha estat una decisió presa lliurement. I quan dic lliurement no només em refereixo sense pressió física exterior, sinó una decisió la qual s'hi arriba després d'haver-la meditat amb tranquil·litat i no s'ha fet "en calent". Penso que, si es fa d'aquesta manera, és un acte suprem de llibertat individual i pertany a l'esfera de cadascú prendre-la.
Pel què fa a les lloances, ja sabeu com són els polítics de casa nostra, ni tenen vergonya ni tenen dignitat. Essent així, no m'estranya que després d'haver-lo ignorat i menystingut en vida, ara l'exaltin i el sublimin en la mort.

Oriol de Mollerussa ha dit...

Jo he tingut l'honor d'haver conegut a en Xirinacs, encara que només breument, i conec persones que el coneixien en profunditat. En Salvador la clava quan fa la matització sobre les declaracions d'ETA. Si ens hem de treure Espanya del damunt, potser que comencem a dir les coses pel seu nom, i comencem a dir en veu alta que l'agressor és Espanya. Que en Xirinacs no compartia la forma de lluita de ETA és una evidència per qualsevol que ho vulgui veure. Era un home amb unes conviccions ètiques i morals profundíssimes, i no hagués llevat mai la vida a ningú per qüestions polítiques. Però algú havia de dir que l'agressor era Espanya. La resta queia pel seu propi pes.

I a l'espera del que digui l'autopsia, jo també soc dels que pensen que més aviat s'ha deixat morir que no pas suïcidat. La diferència és molt important, i si no, veieu que opina en Guillem Casas en aquestes situacions.

Moré ha dit...

Jo vaig tenir l'honor de conèixer-lo ja fa molts anys. El recordo davant la Model. El recordo durant la campanya de senador. El recordo perquè els meus pares Z'L me'l van fer coneixer. Es poden dir moltes coses d'ell, no sempre hi vaig estar d'acord, però que ha estat una persona honesta, compromesa i que estimava la seva terra al risc de la seva propia vida , no ho podrà negar ningú sense mentir.

http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/08/ha-mort-llus-maria-xirinacs.html

Odalric ha dit...

Entenc que en Xirinacs estimava Catalunya. Això ningú ho dubta.
El problema és que sembla que es vol fer del seu suïcidi un últim acte polític i això ho considero un error. Un aprofitament interessat de la seva tragèdia.
Si a més no queden clares les circumstàncies de la seva mort, encara més em sembla tot plegat una equivocació.
Entre les qüestions que em semblen errònies, el martiri n’és una i no m’ha quedat clar si el que volia en Xirinacs era ser un màrtir o realment només volia retirar-se d’aquest món en pau i sense dolor.

Sobre el tema d’ETA, ho sento però jo no hi veig cap possibilitat de justificació.
El problema de Catalunya no és que no tinguem un grup terrorista. El problema de Catalunya és que la gent vota el que vota. Igual que a Euskadi.
No sóc ingenu i sé que una majoria electoral independentista a Catalunya no ens atorgaria automàticament l’independència, però sí que crec que ens hi acostaria de forma més clara i decidida que no pas cap acció de terror.

Anònim ha dit...

El Xirinacs que val la pena recordar es el que va passar dotze hores diaries d'empeus, durant un any i mig davant la presò Model... reclamant l'amnistia dels condemnats per raons polítiques.

Anònim ha dit...

Estic complemtament d'acord amb el Salvador...No es pot treure de contexte ni aquesta frase, ni cap altra! En general, les notícies, els comentaris, les tertúlies...tindrien més veracitat si no es treissin les paraules del seu contexte. En Xirinacs va ser vàries vegades cadidat al Nobel de la Pau..Això també cal dir-ho. http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm Aquí podeu trobar el contexte de les seves "famoses" paraules.

Anònim ha dit...

"El problema de Catalunya no és que no tinguem un grup terrorista. El problema de Catalunya és que la gent vota el que vota."

... això dona a entendre subrepticiament que el terroriste català es qui no vota a CiU.

Odalric, et postules pel càrrec vacant de senador MacCarthy català? ...el flagell de les 'activitats anti-catalanes'.

Odalric ha dit...

Remeneli,
Jo m’he llegit el discurs del Xirinacs i no hi ha per on agafar-lo. Ho sento però no em sembla un discurs correcte.
El segon paràgraf crec que és significatiu:
“Tot aquell que viu i treballa o no treballa als Països Catalans, tot aquell que està radicat en ells i no els estima per damunt d'Espanya, d'Europa o del món i no estima les altres instàncies més altes a través de l'estimació del seu país, no es digne de viure en un país. Pot tractar-se d'ignorància o de malícia. En el primer cas s'ha d'esmerçar pedagogia, educació i anar impartint instrucció. En el segon cas se'ls ha de combatre”
Aquest missatge em sembla perillós...

I sobre el tema d’ETA, doncs el context segueix sense justificar la seva simpatia vers la banda terrorista:
“Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna”
Amic d’ETA. Em sembla clar el que significa i justificar-ho dient que “l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent” em sembla una simplificació absurda. Si en comptes d’ETA parléssim de pederastes, també seriem amics d’ells si fossin independenties i/o enemics d’Espanya? Absurd.

Em sap greu, però aquesta mena de missatges no em semblen positius.

Suga,
Interpretes la frase de forma equivocada. Quan dic que "El problema de Catalunya no és que no tinguem un grup terrorista. El problema de Catalunya és que la gent vota el que vota" el que vull dir és que l’independència de Catalunya (i Euskadi) no pot venir per l’acció terrorista d’una minoria. Només s’hi pot accedir quan la gent voti de forma majoritària per aquesta opció.
La teva interpretació és retorçada i em fa pensar que portes el tema del tabac fatal...