L'eurodiputat Daniel Cohn-Bendit és una de les figures emblemàtiques de l'esquerra radical europea. En un llibre va explicar la seva experiència personal com a educador en un jardí d'infància. Ho tradueixo amb extrema cura: "M'havia passat diverses vegades que certs vailets obrien la meva bragueta i començaven a fer-me pessigolles. Jo reaccionava de manera diferent segons les circumstàncies, però el seu desig em plantejava un problema. Jo els demanava: «Per què no jugueu plegats, perquè m'heu escollit a mi, i no pas els altres vailets?» Però si insistien, jo els acariciava, tanmateix".
Aquestes velles manifestacions no li han impedit dur a terme una important vida política. No es pot saber què li hauria passat si no fos d'esquerres.
Diumenge, un modest pagès de prop de Cahors, al sud-oest de França, Claude Largorce, va tenir menys sort. Casat i pare de quatre nens, havia decidit, d'amagat de la seva pròpia família, plantar blat transgènic, tot i respectant les limitacions legals franceses. Això no va impedir que fos objecte d'una denúncia pública pels vils seguidors de José Bové, òbviament ultraesquerrans. Li van dedicar pintades, van repartit octavilles acusant-lo de tot i van anunciar que arrencarien el seu blat, plantat, repeteixo, ben legalment.
El pagès, de 46 anys, no va poder resistir la pressió i es va penjar, deixant als seus una de les octavilles infamants. El trist fet m'ha recordat milers de morts comparables, inherents a la genocida Revolució Cultural de Mao.
Tenim la cara i la creu. Si et declares d'esquerra radical, el vent et ve de popa. Si la pertorbes, hi pots deixar la pell i segur que l'honorabilitat. Si aquest maleït substrat social, més fort a Catalunya que a França, no es liquida, fet que no interessa ni al cattocomunismo (o pujolisme) català, tot serà possible.
Alfons Quintà
5 comentaris:
Tot plegat em provoca un sentiment de ràbia i de ganes de pegar a algú, també t'ho diré ben clar.
Quan el radicalisme ideològic s'imposa, veiem coses com aquesta. A Europa en agrada pensar que estem lluny de l'integrisme religiós. Potser no en tenim de religiós, però en tenim de polític. I és que les idees portades a l'extrem, actuen de pantalla per l'anàlisi, tal com li ha passat en aquest pobre pagès. Espero que els fills de puta que l'havien increpat i amenaçat estaran satisfets. En quan a nosaltres, podríem aplicar-nos aquella dita castellana que diu que "cuando las barbas de tu vecino..." He sentit moltes bajanades i ximpleries referides als transgènics, fruit de la ignorància extrema. I és que com ja he dit, molta ideologia i poc anàlisi rigorós.
estic xocat del que dius... de veritat , no sembla pas possible.
José Bové no es pas d'esquerres, per molt que ell s'ho pensi. De fet defença un proteccionisme extrem i típic de la dreta del segle XIX, en aquest cas basat en la insolidaritat envers la producció del tercer mon.
Sempre passa que els que s'auto-proclamen d'esquerres es contradiuen entre ells...
Típic.
Publica un comentari a l'entrada