Avui fa un mes de la descomunal apagada que va patir Barcelona.
Un cable va caure i va provocar que entenguéssim de cop quin és el nostre nivell real com a país.
Això va ser força dolorós, ja que la veritat normalment és molt dura i més quan ens treu una bena dels ulls. La percepció que teníem del nostre nivell de desenvolupament va ser brutalment qüestionada per un simple cable.
Aquesta mena de cops són normalment molt dolorosos i difícils de pair...
Però el pitjor encara havia d’arribar.
Mesos dient que Endesa era enemiga de Catalunya (el senyor Ridao dixit), que castigava els catalans (el senyor Iceta dixit) i que a més finançava el PP (el senyor Zaragoza dixit) i quan es presenta una “oportunitat” per desossar-lo viu perquè hi ha hagut un “incident” que ha deixat a les fosques mitja capital, doncs resulta que ens escagarrinem i enviem uns diputadets a fer el paperina en la seva compareixença al Parlament de Catalunya.
Si fins a les hores només érem conscients del nivell real del país, ara ho érem del nivell real dels nostres dirigents polítics. El xoc va ser de fibrilament d’UCI.
I es que amics, el senyor Pizarro ens ha donat una lliçó als catalans. Ha pogut dir VENI, VIDI, VICI i sortir amb dues orelles i “rabo”, tot alhora.
La seva exhibició va ser tan contundent, brutal i crua que va semblar un gegant jugant amb un teddy bear.
Escolanets seria la definició hiper generosa que podríem fer dels nostres polítics allà autoemboscats. Va ser humiliant.
El senyor Pizarro és tot el que no som els catalans. Ell representa les nostres mancances. Allò que fórem i ja no. Allò que el vent se’n dugué. L’huracà que arrasa Haití. El mirall trencat...
A un mes de l’apagada, ningú sap a casa nostra qui és el responsable ni què passarà amb els futurs cables que vulguin caure. Els ciutadans estem totalment desinformats.
Ha passat un mes i els nostres dirigents institucionals fan cara de no saber què fer (apart d’anar-se’n de vacances, clar). Just el contrari del senyor Pizarro.
Tinc clar que per Nadal em demano un Pizarro per Catalunya... si és que Catalunya encara existeix.
Un cable va caure i va provocar que entenguéssim de cop quin és el nostre nivell real com a país.
Això va ser força dolorós, ja que la veritat normalment és molt dura i més quan ens treu una bena dels ulls. La percepció que teníem del nostre nivell de desenvolupament va ser brutalment qüestionada per un simple cable.
Aquesta mena de cops són normalment molt dolorosos i difícils de pair...
Però el pitjor encara havia d’arribar.
Mesos dient que Endesa era enemiga de Catalunya (el senyor Ridao dixit), que castigava els catalans (el senyor Iceta dixit) i que a més finançava el PP (el senyor Zaragoza dixit) i quan es presenta una “oportunitat” per desossar-lo viu perquè hi ha hagut un “incident” que ha deixat a les fosques mitja capital, doncs resulta que ens escagarrinem i enviem uns diputadets a fer el paperina en la seva compareixença al Parlament de Catalunya.
Si fins a les hores només érem conscients del nivell real del país, ara ho érem del nivell real dels nostres dirigents polítics. El xoc va ser de fibrilament d’UCI.
I es que amics, el senyor Pizarro ens ha donat una lliçó als catalans. Ha pogut dir VENI, VIDI, VICI i sortir amb dues orelles i “rabo”, tot alhora.
La seva exhibició va ser tan contundent, brutal i crua que va semblar un gegant jugant amb un teddy bear.
Escolanets seria la definició hiper generosa que podríem fer dels nostres polítics allà autoemboscats. Va ser humiliant.
El senyor Pizarro és tot el que no som els catalans. Ell representa les nostres mancances. Allò que fórem i ja no. Allò que el vent se’n dugué. L’huracà que arrasa Haití. El mirall trencat...
A un mes de l’apagada, ningú sap a casa nostra qui és el responsable ni què passarà amb els futurs cables que vulguin caure. Els ciutadans estem totalment desinformats.
Ha passat un mes i els nostres dirigents institucionals fan cara de no saber què fer (apart d’anar-se’n de vacances, clar). Just el contrari del senyor Pizarro.
Tinc clar que per Nadal em demano un Pizarro per Catalunya... si és que Catalunya encara existeix.
10 comentaris:
Per què no diuen res? Perquè tots tenen quelcom que amagar. Quin partit polític té la seva seu en una antiga oficina d'Endesa comprada a preu de saldo? Quin partit polític ostenta les alcaldies de poblacions on s'han de fer unes obres de trasllat i soterrament del famós cable que va caure, obres de les quals fa VINT anys que se'n parla? Quins partits polítics han fet del NO a qualsevol tipus d'infraestructura elèctrica la seva arma de guanyar vots? I quin partit polític va dissenyar una política energètica que s'ha provat ha estat pà per avui i fam per demà, amb unes tarifes al client clarament electoralistes i que no s'ajusten als costos?
Pizarro se'ls va menjar a tots amb patates. Aquí és on es veu la categoria d'un payo que dirigeix una empresa i la d'uns mocosos que estan al parlament pel sol fet de pertànyer a un partit.
Pel què he pogut llegir, ENDESA va fer una generosa donació en forma monetària al Fòrum Inmobili...perdò, al Fòrum de les Cultures així com també a diverses fundacions de partits polítics (que és com aquests barruts que tenim per polítics financen els seus partits.) S'entén, doncs, que ningú no gosi aixecar-li la veu al Sr.Pizarro.
Mals polítics, pero per damunt de tot les ganes de tenir el cul enganxat a la cadira. Galdós paper de tots plegats
Un pot ser molt 'trempat' quan sap del cert que te un contracte blindat multimilionari (en € esclar) i no el poden enxegar a pastar fang com si res. Tambe quan ès conscient d'estar al cap d'avant d'un monopoli privat (a Catalunya almenys ho es) i no haber de fer-se el simpátic (o solvent) per no perdre massivament els clients.
Oda-al-ric, a part d'aquesta casualitat sintàctica no entenc l'elogi a un fulano amb l'unic mérit empresarial d'haber compartit oposicions a inspector d'hisenda amb el president del govern de torn (Aznar) qui l´hi va regalar el càrrec a dit. A part es clar, d'haber ensorrat l'empresa al bingo Latinoamericà... durant la famosa reconquesta de les amériques.
¡Empieza la Liga! A ver lo que hace el Barça! ¿La prensa catalana está presionando mucho a Rijkaard para que ponga a Xavi e Iniesta juntos y deje fuera a Deco no? Me ponen enfermo estas cosas. Yo creo que Deco es imprescindible. Xavi e Iniesta están demasiaod protegidos y parece que nadie aquí se da cuenta que cuando juegan juntos, siemrpe que el rival sea duro, al equipo le falta evrticalidad. Abusan del pase horizontal y no hay cotnrold el partido por mucha posesión de balón que haya.
Bueno, saludos!
A l'Avui del diumenge 26/8/07 en una entrevista de Vicenç Sanchís a l'ex-president Jordi Pujol es pot entendre el perquè del triomf dels "Pizarros": la manca d'orgull, de defensa, de lluita, de constància i de treball.
Tal com diu Pujol, falten valors, idees i actituds. La mostra més clara d'aquesta mancança és que estem governats per "montillas" que es recolzen en els que han descobert les "menjadores" i han esdevingut també mediocritats.
Ja n'estic fart. No sé què s'hi pot/ha de fer però fem-ho. Prou de que se'ns caguin a la boca i de que aquesta púrria asquerosa que ens 'representa' ens abaixi els pantalons deixant les nostres parts a la vista de tot espanyol amb ganes de riure.
Estem perdent la poca força que havíem pogut guanyar amb anys d'esforç per culpa d'una colla de mamons xupòpters que només tenen ganes de passar per aquesta vida cobrant un sou i amb un pin de la Senyera que amaga el pollastre franquista al darrere.
Em fot nerviós i em fa sentir impotent veure tot aquest teatre fastigós i vomitiu digne d'un grup teatral d'aficionats amb pudor de paella resseca. Per mi ja se'n poden anar a mamar polles a Madrid però no cal pas que tornin.
Caldria que tornés en Pujol a arreglar tot això, però ell ja va fer massa. Ara ja només queda incompetència que brolla del Palau de la Generalitat. Colla de porcs (amb perdó d'aquest pobre animal).
Tenim uns polítics de fireta.
Antxon te recomiendo esta dirección para adictos al fútbol... creo que es de lo mejorcito.
Publica un comentari a l'entrada