Aquests dies som testimonis de l'incompetència dels socialistes i els seus aliats per solucionar els problemes dels ciutadans.
Uns sous milionaris propis de gestors de multinacionals no son prou motivació per intentar gestionar amb seny les competències administratives que influeixen en les nostres vides.
La mediocritat s'ha fet evident i l'intervencionisme propi de l'esquerra no ha servit per millorar la nostra qualitat de vida, tot i que la seva està molt i molt millorada.
Però ja hem parlat de quina capacitat te l'esquerra per solucionar els problemes (cap). Ara toca tractar un aspecte encara molt més important. De fet, crec que és la qüestió més important i determinant per tots nosaltres.
Fa uns dies el govern del PSOE va demanar el segrest de la revista El Jueves.
Com molt bé tots ja sabeu, el fiscal general Cándido Conde-Pumpido va actuar en contra de la llibertat d'una forma totalitària, pròpia de qui es creu moralment superior.
Aquesta acció ens demostra quina és l'ànima autèntica de l'esquerra. Una acció intervencionista, contraria a la llibertat i suposadament alliçonadora. El Poder es manifesta omnipresent com un Gran Germà que tot ho veu i controla (i per tant, castiga) i que pontifica què és correcte i què és incorrecte.
El seu patró moral és únic i s'ha d'imposar.
Ningú dubta que aquest patró moral és el "correcte" perquè emana de la font "bona".
Si aquesta mateixa acció hagués emanat del Jesús Cardenal, el terrabastall que s'hagués produït hauria estat històric.
Les protestes ciutadanes haurien estat constants i brutals i per descomptat el gremi afectat hauria fet fins i tot vaga. El PP hauria estat titllat de feixista (un cop més) i de retruc hauria rebut CiU.
Què ha passat ara? Doncs que les protestes han estat discretes per no dir nul·les i per descomptat que el col·legi de periodistes no ha dit ni mu. És lo bo que te dir-se d'esquerres.
Però observareu amb mi que això és molt perillós.
Aquesta patent de cors per actuar totalitariament només perquè l'etiqueta "esquerra" funciona com un somnífer (o millor dit un afrodisíac) a casa nostra ens fa presoners d'una elit política que pot decidir el nostre futur sense cap mena de fre.
Ha quedat evidenciat (al menys per a mi) que l'incompetència no restarà vots a l'esquerra però crec que l'afer d'El Jueves i el seu missatge totalitari de segrest tampoc els hi significarà un pèrdua significant de vots.
Mil excuses hi haurà per justificar aquest comportament. L'autocrítica serà impossible.
De fet, ja gairebé ningú ho recorda. No ha estat un escàndol.
L'ànima totalitària està disculpada. Que hi torni quan vulgui...
6 comentaris:
De fet ja ningú se'n recorda de l'apagada del mes passat, llevat segurament dels veïns que encara han de suportar els generadors. Arribarà setembre i tornarem a parlar de les mateixes tonteries i als mateixos discursos estèrils de sempre.
Ara, jo les culpes les dono a la població. Si la classe política no dóna la talla és perquè la societat tampoc la dóna. I així ens va lluint el pèl...
Sempre és el mateix. Allò que deia un servidor un dia de que juguen a la tàctica d'emmascarar les seves misèries i de deixar passar el temps. Sembla que, realment, el temps és or en política. Colla d'inútils.
En la meva modesta opinió, en aquest país la majoria de la gent encara no sap ben bé què és la democràcia. Creuen que el fet de dipositar una papereta dins l'urna cada quatre anys ja és sinònim de llibertat i democràcia, i han arribat a aquesta conclusió ajudats per uns polítics que, de manera interessada, no han volgut alliçonar la gent, tal vegada perquè ells tampoc ho sabien, o potser volien deixar la gent en la ignorància per poder manipular-la millor i retenir el poder de manera obscena. En aquest país varem tenir la desgràcia de viure gairebé quaranta anys en una dictadura de dretes paternalista, total i absolutament estatista i en conseqüència antiliberal. Quan la dictadura col·lapsà, la reacció de la gent, amb l'ajut dels mitjans de comunicació i dels “intel·lectuals”, fou escorar-se cap l'altra banda, de manera que es va voler fer creure que l'honestedat i el moralment “correcte” era ser d'esquerres. Aquesta mentida encara dura, i la ment de la població és amarada d'un pensament que es va articular a la dècada dels 70' i la gent continua orfe de pensament modern i demanant protecció a l'estat encara que això signifiqui entregar-li la llibertat de decidir i els diners. Mentre la societat estigui segrestada per uns mitjans de comunicació esbiaixats al servei d'uns polítics sense cap mena d'escrúpol que tracten els país molt pitjor que si fos una bagassa de carretera, no tindrem cap esperança de millora. Comencem, doncs, a preparar les exèquies per a Catalunya. L'epitafi podria ser: “Catalunya, una vegada fores una llum guiant, vares acabar sent una ombra.”
Si Maquiavel fes una segona part del seu “Príncep” segur que es fixaria en Catalunya i la seva classe política.
Crec que hem de ser sincers i veure que l'augment de població i la demanda d'infraestructures no van en pararel. Caldria haver previst fa anys que cal un manteniment i adequació a la demografia actual i no s'ha fet. Culpar del tot al govern d'ara tampoc és just.Una mica la culpa és de tots, per manca de previsió.
Si a casa tens un pis petit i vols tenir família nombrosa caldrà que et plantegis primer si accedeixes a un pis més gran.Doncs aquí hem augmentat la família i el pis ens ha quedat petit.
Bon cap de setmana, Oldaric.
Realment les cagades del PP tenen un ressó de protesta molt mes gran que les del PSOE i satèl-lits
Montilla va assistir al sepeli de Polanco i no el de Xirinacs.
Els diputats del PSC van votar favorablement a la secessió de la llengua catalana en el SI a l'estatut valencià.
Els senyors de ERC van votar afirmativament a la llei de Dependència, llei que ens fa dependents de Madrid quan l'estatut permet el contari.
I aquí ningú mou un dit.
David,
estic TOTALMENT d'acord amb tu! Els polítics fan el que nosaltres permetem. No tenim sentit crític (ni vergonya).
Guillem,
sí, els temps els hi va a favor pq com diu el David, nosaltres ho permetem...
Espiadimnis,
fas un diagnostic cru però real. L'esquerra ofereix "pau mental" i per tant, te via lliure per "equivocar-se" tot el que calgui.
La nostra societat vol un estat paternalista pq no vol pendre decisions. I això, per descomptat, ho fomenta l'elit dirigent del país...
Joana,
és ben cert que les coses no passen avui per casulitat, però les que ara ens afecten van estar mal planificades per una majoria d'administracions socielistes de Madrid.
És feina de la Generalitat exigir, allà on no te competències, la correcte execució de les polítiques necesaries pel nostre benestar.
Per descomptat que l'actual Generalitat no exigeix (ni pot ni vol) res als seus jefes...
Saltenc,
ho pots dir més alt però no més clar...
Publica un comentari a l'entrada