Ahir va debutar el Barça.
No sé si és una qüestió de casualitat, moda o voler estar a l'alçada de les actuals circumstàncies històriques però ahir vaig patir una gran decepció.
No vam ser capaços de fer-li un gol a un equip que segurament baixarà a segona l'any que ve i que a més va jugar amb 10 a la segona part.
Jo estava molt il·lusionat per veure els nous fitxatges i la promesa d'una nova cultura de l'esforç dins l'equip. Els errors de la temporada passada semblaven localitzats i a punt per ser exiliats i resulta que tot plegat semblava un déjà vu del mal son patit l'any passat.
Espero que en Rijkaard endreci l'equip. Jo encara confio en ell i encara som a temps.
Segurament, si el proper partit ho fem bé, el partit d'ahir haurà estat una simple anècdota.
Catalunya no es pot permetre més mediocritat...
(si us plau: caràcter, orgull i determinació!)
10 comentaris:
Odalric, hi ha vegades que descrius a la perfecció com em sento i què penso. Bé, de fet, pots canviar el "hi ha vegades que" per un "massa sovint/sempre".
Jo també em vaig endur una bona decepció.
Abans que res desitjar que els que hagueu marxat de vacances us hagueu passat molt bé i als que no doncs paciiència que ja arribarà.
Si hi ha una cosa en el món del futbol que detesto es el típic "jo ja ho vaig dir", però en aquest cas he d' admetre que sí, que jo ja ho vaig dir al final de la temporada passada.
Aquest equip necessita quelcom més que simples canvis de cromos en certes posicions, aquest equip necessita una revolució, o si als amics lliberals no els hi agrada el terme podria parlar de reestructuració de plantilla.
En aquest sentit crec que hi han 3 grans culpables:
1- Frank Rijkaard: Sí, molt bona persona, molt tranquil i tal, però com a entrenador fluixet. No llegeix bé els partits, no té caràcter per posar a més d' un al seu lloc, no controla el vestidor i és incapaç de variar el sistema de un sistema de joc que ja se'l coneix tot deu de memòria. A la banqueta ens cal un fill de puta rotllo Mourinho, que es capaç de cohesionar un grup tant bé o millor que Rijkaard i a més a més inclou un plus de motivació i mala baba.
2- Joan Laporta: Típic cas de nen mimat que passa de martell d' heretges a la oposició a ser una mena de deitat intocable en el poder. No admet una sola crítica i tal com va passar la temporada passada prefereix posar-se ( i de pas voler posar-nos)una bena als ulls i vendre fum abans que reconeixer que les coses no van ni s' est`n fent bé.
3- Ronaldinho i altres: A can Barça ens sobra sentimentalisme. Sí, Dinho ha fet moltissim pel Barça, va aixecar pràcticament ell sol un club que estava deprimit i enfonsat i ens va portar de nou la il.lusió. Precisament per això calia vendre'l ara agraint-li els serveis i si fa falta homenatge i monument, però està clar que el seu millor nivell com a barcelonista ja l' ha donat, i a més ja ha caigut en vicis de vedette com totes les super estrelles. Ara bé la culpa no només es seva entre els jugadors n'hi han d' altres com el Deco per fiestero i l' Eto'o per boques que també haurien de comportar-se com a professionals.
En definitiva, per mí la solució hagués estat vendre un Ronaldinho i un Deco i portar jugadors que ja tenen un cert status però que encara no han guanyat res, que vinguin amb gana. Això i un canvi d' entrenador que aportés un nou sistema i una nova mentalitat crec que haguès estat més positiu.
Per això el més trist de tot es que jo el diumenge ni em vaig emprenyar ni decpcionar. Sencillament ja m' ho esperava.
Una abraçada nois.
Una decepció, sí senyor.
Tenim el millor equip de l'història sens dubte i espero que no ens agafi "galactitis".
Millor adonar-se al inici de que es necessita alguna cosa mes que bons jugadors per fer un gran equip.
Del Racing no oblidem que aquest any l'entrena una persona que podria ser un bon entrenador pel Barça, és tracta d'en Marcelino, l'any passat va portar el Recre fent un gran paper i penso que també ho aconseguirà en el Racing.
No entiendo la mitad de lo que escribes xD pero yo vuelvo a decir lo que ya te comenté el otro día. No soy de los que acusan a los entrenadores, soy más de culpar a futbolistas, pero en elc aso cocnreto del Barça considero que es evidente que el mayor problema está siendo la indecisión que Rijkaard está mostrando ya desde la pasada temporada.
Ahora veremos en los medios cómo critican eso de la "actitud" de los futbolistas. Nos dirán que Ronaldinho o Eto'o estuvieron mal... los de siemrpe, los que siemrpe cargan con todas als culpas. Y ese análisis es totalmente desacertado. Es la disposición estática del equipo la que no permite el lucimientod e los delanteros. Pero el problema de este equipo no está en la delantera. Que se olviden ya de la delantera y que miren alc entrod elc ampo.
Iniesta y Xavi NO PUEDEN JUGAR JUNTOS. Abusan del pase horizontal, te garantizan la posesión del balón perot ambién un correcalles, una pérdida total del control del balón. ¿Por qué los pone juntos? Porque es una decisión popular. Y así estamos.
No es casualidad que el Barça ganase la Champions cuando uno de ellos estaba lesioando y por tanto ese debate no tenía lugar. Lo del domingo fue patético. Para estropearlo aún más, en la segudna aprte quitó a Touré (en el priemr partido ya ha sido incapaz Rijkaardd e mantener a un medioc entrod efensivo estable) para meter a Deco con Xavi e Iniesta. A Deco debió meterlo por Xavi o por Iniesta, y no rpescindir del pivote defensivo que era imrpescindible para parar las jugadas de segunda línea en als que el racing podía hacernos un estropicio.
El Barça d ehace dos años nos e caracterizaba por languidecer tocando el balón. Tocaba menos pero tocaba mejor. No buscaba tanto esa elaboración agónica, buscaba el error del contrario para llegar a portería con 4 toques. Y después especulaba. Sí, especulaba.
Ahora con Xavi e Iniesta jugando juntos por decreto, esto parece la selección española de Luis Aragonés que en cuartos de final del Mundial iba ganando 1-0 a Francia y termina totalmente descompensado y perdiendo 1-3. Jugando a balonmano.
Y nunca NADIE critica a los Xavi, Iniesta..... son los niños mimados.
Certament el que ha mancat a l'equip és el que manca al país. Curiosa relació.
A més dels culpables que s'han citat (jugadors, entrenador, Laporta) n'hi ha un altre: el director tècnic. En Txiqui serà molt simpàtic, però em dóna la sensació que no sap mantenir a ratlla els comportaments gens professionals d'alguns jugadors.
Sincerament, crec que hauriem d'aprendre a no fer servir el Barça com a metafora del pais.
Ni com a reserva sentimental.
Per mi en Rijkaard i la colla de ganduls que l'envolten ja no tenen crèdit, en el meu cas confio més en alguns futbolistes que en els tècnics.
Antxon, soy fan de Xavi, muy fan, no hay futbolista mejor en Europa en su posición.
Salut
Publica un comentari a l'entrada