He sentit vergonya aliena i també com a català en veure en Carod-Rovira fent-se fotografiar al costat d'un home sant com en Vicenç Ferrer, malalt i demacrat i, malgrat tot, visiblement joiós. Sembla que el conseller de la Vicepresidència va lliurar una vintena de modestes cases i que va fer un parlament en català en què arengava als infants de l'Índia -imagino que astorats- amb frases grandiloqüents de l'estil: "Us volem lliures com a persones i com a poble".
Quin contrast! Quanta ignomínia! Petulant i estarrufat, en Carod, acompanyat d'una llarga cohort d'alts càrrecs i d'assessors, utilitzava la bondat i el prestigi d'en Ferrer per mirar d'amagar la inutilitat i la vacuïtat d'un viatge amb el qual pretén justificar el seu migrat poder en el govern.
Amb les despeses d'avions i hotels de luxe de tota la colla, que ens hauríem estalviat, es podrien haver lliurat molts més habitatges. La visita a Vicenç Ferrer hauria d'haver restat, en qualsevol cas, en la intimitat d'una discreta i profitosa relació personal.
Àngel Miret i Serra
Transcripció de la seva carta al director a l'Avui
2 comentaris:
Sí però no. Perquè no es menciona l'intenció de reobrir l'embaixada de Roma creada per Pujol i l'intenció de crear-ne de noves?
Tan dolent és voler donar a conèixer Catalunya? Si el què critiquem és que Carod fa un viatge per obrir fronteres i que va a veure Vicenç Ferrer i li regala cases, va, critiquem-ho!
"Quin contrast! Quanta ignomínia! Petulant i estarrufat, en Carod, acompanyat d'una llarga cohort d'alts càrrecs i d'assessors, utilitzava la bondat i el prestigi d'en Ferrer per mirar d'amagar la inutilitat i la vacuïtat d'un viatge amb el qual pretén justificar el seu migrat poder en el govern."
Renoi, s'hi ha lluit amb el pàrraf el nano eh...
Va home va, comencem a parlar seriosament i deixem-nos de jocs de faldilletes.
Ai! Tu dius això doncs mira què faig jo ara! Ah! pero tu ho vas fer en els teus 23 anys de mandat! Si però jo era de dretes.
Per favor, que volem una Catalunya lliure i no un parvulari d'infants!
Guillem, tens molta raó però el parvulari on estem instal·lats te una direcció i per tant, uns responsables.
Entenc que fas un esforç per obrir la frontera d'ERC tot el possible, però el dia a dia ho fa realment difícil...
Tot i així, el teu repte no és petit...
Publica un comentari a l'entrada