Catalunya és presonera de moltes coses i entre elles de l'auto limitació. Ara no pretenc fer cap llistat però sí definir les seves fronteres (mentals més que físiques).
Ordenem Espanya.
L'Estat espanyol ha de redefinir-se de la següent forma:
Reagrupament de les autonomies i nacions en 4 noves entitats. A saber: Catalunya, Euskadi, Galícia i Castella.
S'ha de preguntar a Navarra si vol integrar-se amb Castella o amb Euskadi, i a Ses Illes i al País Valencià la mateixa pregunta per decidir-se entre Catalunya o Castella. Tal qual.
Prou excuses d'imperialisme autonòmics que només fan riure a Madrid.
Així doncs Castella, per extensió, població i capacitats, hauria d'equilibrar el seu territori descentralitzant Madrid.
El País Valencià i Ses Illes, un cop triat que volen integrar-se a Castella (què triaran si no?) es deixaran de teories de la conspiració pancatalanistes i s'hauran de barallar (per fi) amb Madrid per defensar la seva cultura i economia.
Catalunya, en aquest escenari clarificat, podrà defensar la seva societat sense que ningú la mires amb altres ulls que no fossin de penediment per la seva tria.
Prou pensar en uns Països Catalans que limiten Catalunya. Pensem una Catalunya interessant, forta i valenta i ja assolirem la nostra pròpia franconia per decantació natural.
La Comonwelth és interessant no per Anglaterra tant com pels altres països, pq Anglaterra es la llum que ilumina i hom vol ser il·luminat.
Una Catalunya que navega sense lliurar batalletes intra-autonòmiques és una Catalunya que creix.
D'aquesta manera podrem demanar les postres que desitgem...
17 comentaris:
Crec que fas una reflexió fantàstica. Fixa't que la majoria de personatges que defensen la unitat dels països catalans són protookupes, jo sóc de la opinió que la Catalunya que s'ha d'independitzar, o associar-se lliurement a Espanya, és el Principat.
Salut i llibertat.
El que no se es que farem amb tota la població que no forma part de aquestes cuatre entitats...
A Andalusía la podem anomenar Al-Andalus i anexionarla al Marroc.
Asturies serà, obviament, Alonsopàtria...
Avisa als extremenys que es passin a portugal i llestos.
:)
Catalunya té vocació federal, aquest problema no el tindrem si els PPCC són independents.
El director de les lleixes,
estic d'acord amb tu, tot i que acceptaria que la franja i la Catalunya Nord també son part del Principat (però sense obsesionar-nos gens, que sigui sempre a iniciativa d'aquells territoris).
Aitor,
Andalusia, Extremadura, etc han de ser allò que son, parts de Castella. Castella ja s'organitzarà com vulgui i de fet, aquí està la gràcia.
Per cert, el tema de Portugal no ho descarto però potser la seva unió hauria de ser amb Galícia.
El tema d'Astúries potser és més complicat, pq ells diuen que Espanya és Astúries i la resta és terreny conquerit.
:)
Pedro,
si hem d'assolir l'independència com a PPCC estem ben fumuts. Precisament el que dic és que Catalunya no pot ser presonera d'això per anar allà on li calgui.
Sí, és de calaix. No podem jugar al tot o res per que tindrem res. Busquem primer la independència de Catalunya, que ja seria molt i un gran pas, i després , ja veurem si es pot anar més enllà.
Hi estic molt d'acord. Com ho fem i quan comencem?
Seguint amb la fantasia d'ordenar Espanya sense Espanya...
Com definiries aquestes entitats?
Serien quatre ciutadanies diferents? (sense ciutadanies separades, l'explotacio economica sera sempre la mateixa...)
Serien ciutadans tots els que ho volguesin o els que viuen dins de les fronteres historiques?
Es podrien tenir dues ciutadanies diferents?
Tresinires,
cal prioritzar objectius pq si no ens paralitzem. Alhora, cal que aquests objectius siguin els menys hipotecats possibles i no podem "obligar" ningú si abans no ens "obliguem" nosaltres mateixos...
El Regidor,
el que cal és parlar clar i ara ningú ho fa. Algú sap on va Catalunya? Algú sap on vol anar Catalunya?
Opino que fixant una posició clara és l'única forma de ser respectat.
RA,
Definiria aquestes entitats com Espanya.
Hi hauria 4 nacionalitats i una ciutadania.
Igual com ningú es definia a l'Imperi Austro-Hungarés com a austro-hungarés si no com austriac, croat, hungarés, etc, a Espanya passaria igual.
Donaríem l'oportunitat a la família Borbò a fer-se Hausburg (si no de cognom sí de tradició històrica) i compartiriem ciutadania.
El govern seria independent en cada Nació i a nivell de coordinació inter-terriotorial es triarien un President d'Euskadi (amb competències en Defensa), un Primer Ministre de Castella, un vice-President i Conseller d'Economía i Foment català i un vice-President i Conseller d'Assumptes Exteriors gallec.
Aquests càrrecs i els de cada Nació serien d'elecció directa i no cal dir que a les hores ningú tindria cap problema amb compartir ciutadania sota el nom d'Espanya.
Per descomptat, cap problema a que com a nom oficial féssim com a Suïssa i ens anomenéssim en la forma llatina. En aquest cas, Ibèria.
Així també facilitaríem l'integració de Portugal amb Galícia.
No és més original això que tot el que tenim?
El problema d'Espanya és la seva mentalitat poc constructiva: criticar i no aportar res de bo. Nosaltres ens hem tornat una mica com a ells i no pas al revés com hauria d'estar.
Primer arreglem casa nostra i després parlem.
Tothom sap que el problema de Catalunya és que agrada molt el luxe i la comoditat; l'Estat espanyol ho sap perfectament i dóna i fa el que és just per tenir a 4 contents. A vegades penso que aquesta autonomia tan limitada que tenim només és per què 4 catalans estiguin contents i ja està.
Jo vull que el meu poble es desperti d'una vegada i que deixi de baixar-se els pantalons.
Que Espanya és un mal negoci això ho sap tothom.
Ara bé, Catalunya és un païs d'esquerres. Si fos independent nosé ben bé si en sortiriem guanyant...
Montse C,
És ben cert que els polítics que tenim a Catalunya son el pitjor grup que mai hem tingut.
Però jo faig responsable a la societat, ja que amb el seu pasotisme, justificació, semanfotisme, etc és una col·laboració directe en l'hipocresia, la decadència i la mediocritat que ens governa.
Sr Laporta,
El problema no és que Catalunya sigui d'esquerres, si no que recolza l'hipocresia i la mentida. Es fa servir un discurs pretesament d'esquerres per justificar un grup de buròcrates que tenen com a màxima aspiració la perpetuació en el poder.
Estic força decepcionat amb la societat catalana, la veritat...
Dir que el concepte de països catalans és de protookupes és d'analfabet... Els Països Catalans, això sí, sempre han figurat més en l'imaginari col·lectiu l'esquerra independentista ( Qui hi posà nom, al XIX, era un Republicà Federalista)que no pas en el regionalisme dretà folclorista...
A més, i en referència al text principal; és realment trist donar un rang menor a valencians i illencs que als catalans alhora d'escollir el seu futur... que ja les passen prou magres com per negar-los-hi el dret a l'autodeterminació.
De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó, hi ha una nació!
Estimat Abd el Krim,
els que presumiu de ser d'esquerres acostumeu a no tenir gaire sentit de l'humor. Aquest és el problema del materialisme dialèctic i de les ideologies intervencionistes i totalitàries, que no capteu l'ironia.
Us alimenteu del tòpic que diu que l'esquerra es independentista i la dreta és regionalista-folclorica.
T'ha faltat dir que la dreta (o sigui, hom que no presumeix de ser d'esquerres) es "dolenta" i vosaltres "bons" (a part de guapos i intel·ligents).
Què faria la classe obrera (llegeixis pobres) sense l'elit dirigent d'esquerres, oi? Aquest ramat desagraït i ignorant que de tant en tant dona el poder a la dreta regionalista quan aquests només miren pels seus interessos de classe. Serà burro el poble!
Nosaltres, que per status podríem ser catalogats de dretes (classe acomodada) i ens "sacrifiquem" pel bé del ramat ignorant que tant ens necessita encara que no ho sàpiga...
Quanta injustícia hi ha al món!
PD: En el meu escrit principal els valencians i illencs poden triar amb qui volen entendre's. Deixar triar potser és un concepte perillós pels auto-anomenats d'esquerra?
PD2: El fons del missatge era el més important: No limitar Catalunya amb fites que ens paralitzin.
Per cert, Benvingut! :)
No és qüestió de presumir de ser d'esquerres, és qüestió de tenir una mirada determinada davant els problemes i certes propostes davant del món que ens envolta... i aquestes poden ser més d'esquerres (més enfocades en redestribuir els beneficis de tot l'esforç col·lectiu de la humanitat a tots els nivells) o més de dretes (més enfocades en garantir que un grup és fagi amb el control de l'esforç comú...)... i pot ser que un és cregui molt d'esquerres hi actui o entengui la realitat d'una forma molt dretana ( és el que acostuma a passar amb les esquerres vanguardistes-dirigistes)
El poble no és estúpid ni molt menys, O creus sinó que l'establishment gastaria tants esforços econòmics en tenir-nos la gent controlada amb els mitjans de comunicació si la gent fos tant borrega?
Els mals tòpics sobre el catalanisme neixen d'una mala historiografia d'esquerres pròxima al PSUC i l'absurda teòria de que tot el catalanisme és burgés... Dp la historiografia pujolera simplement va adaptar-ho per dir que tot el catalanisme sempre havia estat pactista i que l'esquerra havia estat espanyolista-lerrouxista...
I realment esforçar-se a construïr ( jo diria més salvar) uns Països Catalans no és un impediment per a fites menors com l'assoliment de la sobirania del principat - que amb raó com dius seria el primer pas- sinò que el major impediment és una burgesia catalana que amb comptades excepcions - Gent d'Agrolimen i pocs més- lluiten mínimament per més que un regionalisme tancat, i d'altra banda un esquerra que s'amaga darrere el multiculturalisme i la suposat caràcter burgés del nacionalisme per no apostar per un procés sobiranista que necessita d'un concens - temporal- entre els principals actors d'una societat ( i això ho predica Gramsci, llegit suposadament per tota la colla d'ex-psuqueros que hi ha als partits del tripartit)
En fi, que té cardat un bon rotllo per dir ben poc...
Salut!
I gràcies per la benvinguda.
Hola:
Catalunya que pertanyi a Espanya mentre´s vulgui i el dia que no sorti a compte, porta i estat independent, a Europa Occidental podrien ser-ho Flandes, escocia etc...
Abd el krim,
en certes coses tens fins i tot una mica de raó però la teva frase:
"les esquerres estan més enfocades en redistribuir els beneficis de tot l'esforç col·lectiu de la humanitat a tots els nivells i les dretes estan més enfocades en garantir que un grup és faci amb el control de l'esforç comú"
Aquesta frase et defineix clarament com algú que te la típica empanada mental i que distingeix entre bons i dolents de forma maniquea.
Em sap greu pq sembla que podries arribar a observar el món sense aquest filtre de prejudicis pròpis de la lluita de classes...
Qui sap, potser amb una mica d'esforç potser ho podries aconseguir :)
Gamir,
avui he vist en una màquina "made in scotland".
El dia que a Espanya això es pogués fer també amb normalitat segur que poca gent demanaria l'independència a Catalunya. Com que molts pensem ja que això és gairebé impossible, haurem de dissenyar un camí propi cap a una fita concreta de plenitud.
Oldaric, tu ja presuposes q el fet de distribuir la riquesa és bo i no fer-ho és dolent... jo crec q és just, però en cap moment he dit que és bo - tot i que ho cregui-... de fet, una persona neoliberal podria usar la meva definició sense vergonya alguna ja que atenent a cert malentés "darwinisme social" la riquesa és d'aquell que té els mitjans de producció i punt, i que això és just.
De fet, la gent pensant de dretes sovint coneix millor a Marx i l'accepta a nivell analitic que no pas la gent d'esquerres... fins i tots els necons eren trotskites i en conserven certes "qualitats".
Publica un comentari a l'entrada