No fa massa temps (tot i que sembla una eternitat), polítics com el Jordi Pujol o el Miquel Roca anaven a Madrid a defensar els interessos de Catalunya.
Ells sols representaven el nostre país amb dignitat reconeguda i indiscutida per part d'Espanya.
Una sola persona representava tot l'edifici institucional i tot un poble. Així es veia i sentia. Era una evidència.
Normalment es produïen confrontacions per la divergència dels objectius entre les parts però la seriositat era la norma inquebrantada.
El més normal era que a Madrid es neguessin a qualsevol demanda catalana però alhora, el més normal era que Catalunya anés fent el seu camí.
L'Estatut pactat a la transició no permetia una televisió pública o el desplegament de policia pròpia per exemple, però finalment es va crear TV3 i es van desplegar els mossos d'esquadra.
La voluntat, visió de país, patriotisme i determinació dels polítics catalans esmentats van possibilitar que el nostre país caminés en la seva reconstrucció de forma cohesionada i orgullosa.
La immersió lingüística és filla d'aquella època i aquella voluntat i és indubtablement la peça més important i necessària per entendre la Catalunya actual.
Ara, els polítics del tripartit estan literalment enderrocant l'ànima i l'esquelet del país.
TV3 és una vergonya i ha deixat de ser líder d'audiència. No cal recordar que està sent eradicada del
País Valencià.
Els
mossos d'esquadra han patit un atac per part del mateix govern que ha significat un descrèdit traïdor.
Hom s'atreveix a qüestionar la llei d'immersió lingüística com mai havia passat. O millor dit, ara ningú la sap defensar.
I és que clar, els actuals dirigents de la Generalitat van a Madrid a defensar les competències legalment reconegudes a l'actual Estatut i tal com es veu en la fotografia que encapçala aquest article, són necessaris quatre consellers (dels teòricament "bons" o "pota negra") per fer-ho front una ministra socialista. Endevineu qui va guanyar la partida? Sabeu qui va sortir amb la cua entre les cames?
I és que amics, aquesta és l'actual proporció de les coses.
Defensar les competències ja reconegudes per llei necessita quatre consellers front una ministra... per acabar fracassant.
Hem passat d'aconseguir i/o directament inventar noves competències a no saber defensar competències ja reconegudes per llei.
Hem passat de la voluntat d'un sol home front el govern d'Espanya al fracàs de quatre consellers front una sola ministra espanyola.
Hem passat de l'honor al més miserable dels ridículs.
De l'orgull a la vergonya...
I si a sobre recordem cóm un sol
home va ventilar-se tot el govern de la Generalitat, si pensem que un simple número dos per la circumscripció de Madrid va passejar-se pel Parlament de Catalunya, la pena m'envaeix i la melancolia m'enverina.
Sí, l'actual proporció de les coses fa mal...
