El Ministerio

El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio ha tingut a bé fer-me arribar publicitat de la TDT.

Sembla ser que el Ministerio te molt d'interès perquè instal·li un catxarro per veure bé la tele i s'ha gastat uns dinerons en fer-me arribar tot de papers per convèncer-me...

Cal que us digui què en penso d'aquesta mena de despesa?

Ja sabeu tots que això no és més que un clar exemple de populisme tronat i de cóm d'inútil pot ser l'Estat.
De fet, això és un clar exemple d'abús totalitari i de motiu més que justificat per a la desaparició de tant buròcrata i funcionari vividor del cuento com hi ha.

Però un detallet que m'ha semblat interessant és que l'amic Clos, el titular del Ministerio, ens fa arribar aquesta publicitat a casa nostra... exclusivament en castellà.
Si això ho hagués fet el PP, tot serien crítiques.... però com que ho fa un "col·lega" del PSC-PSOE, tot són flor i violes.

Despesa inútil, però despesa en castellà a Catalunya.

Gràcies, Joan...

L'avi

Avui he recordat el meu avi.

Era pagès i la guerra civil el va fer pertànyer a la quinta del biberó.
No acostumava a parlar-ne gaire d'aquells moments i jo no tenia l'edat suficient per preguntar-li.
Li va quedar una ferida de guerra que el va marcar la resta de la seva vida. Tot i així, això no va ser mai motiu de queixa.
El meu avi no es queixava mai.
Sempre tenia un somriure i els seus nets l'estimàvem incondicionalment.

Una cosa sí em va explicar i feia referència a la seva vida d'home jove treballador de la terra.
M'explicava cóm pactava amb el tractant la venda de la seva collita.
Només donant la mà era suficient.
Aquest contracte basat en la confiança era comú en aquella època, tot i que no és el detall que més m'interessava.
Quan el meu avi pactava un preu per la collita, això era inamovible. Si la collita no era bona, el tractant pagava el preu establert. A canvi, si la collita era molt bona, el meu avi no rebia cap complement al preu establert.
Es pactava un preu per unes fanegas determinades i si la meteorologia o els elements la reduïen o ampliaven, res no canviava.

Bé sí, una cosa sí canviava i és el que més m'agradava del meu avi: el seu estat d'ànim.
El meu avi s'entristia molt si la collita no arribava a les quantitats esperades. En canvi, era l'home més feliç del món si tenia una collita esplèndida.
Cobrava el mateix, però això no era el que més l'importava.

Era feliç quan el tractant obtenia un bon benefici.

Suposo que m'ha vingut a la ment això perquè avui en dia aquesta mena de situacions no les veig.
De fet, hom es queixa per tot i ningú vol fer rés per un mateix.

L'Estat mainadera està aniquilant l'esperit dels individus i ens converteix en dependents... i per tant esclaus.

Tirar endavant un projecte personal requereix il·lusió, sacrifici i determinació; i és igual que sigui un projecte empresarial o familiar: has de ser com l'avi somrient als nets.

"Antes partía que doblá"

Doncs sí, el criteri polític dominant és aquest.

Catalunya no és motiu suficient per calibrar el valor d'un ministro.
Tots sabem que l'actual nivell d'ineficàcia i mediocritat seria intolerable en qualsevol lloc, tret de Catalunya. Perquè? Doncs per que Catalunya te un pes polític, una influència, una personalitat equivalent a zero.

Siguem honestos amb nosaltres mateixos. No som ningú.

És per això que a la ministra de Fomento Magdalena Álvarez se li permet a sobre xulejar-nos gratuïtament i donar-nos la puntilla: "Antes partía que doblá"

O sigui: Ens humilia anunciant-nos el preu, que sap que no podem pagar...

Fonaments de la Llibertat

"El nostre perill és que substituïm la nostra consciència per la d'altres, que paralitzem les nostres facultats mitjançant la dependència de guies estrangers, que siguem moldeats des de l'exterior en lloc de determinar-nos nosaltres mateixos"

William Ellery Channing, "Remarks on Associations" (1829)



"¿No és la principal desgràcia del món ser considerat a l'engròs, en el centenar o en el millar, del grup, de la secció a la que pertanyem; i que la nostra opinió sigui pronosticada geogràficament, com del nord o del sud?"

Ralph Waldo Emerson, "The American Scholar" (1837)

Future Boy Conan 未来少年コナン

Algú va veure aquesta sèrie?

En Hayao Miyazaki està considerat com un dels autors més importants d'anime.
Personalment crec que és un gran autor universal, doncs les seves obres van més enllà del que l'anime podria representar.

Future Boy Conan va ser la seva primera sèrie i a mi em va encantar.
Només consta de 26 capítols i ens mostra l'esperit de superació, sacrifici i determinació dels seus protagonistes.
L'individu front l'organització.
L'amor per la Llibertat...

Tota una joia, i un moment de certa melancolia em sobrevé en recordar-la...

(Versió en català del vídeo)

Llum

Quan tot sembla difícil o impossible, veure la llum ens alleugereix.

Sempre pot semblar difícil sobreviure als problemes, però si saps que hi ha la llum, la dificultat esdevé indolora.
L'esperança ens guia en mig de la foscor perquè sabem que aquesta no és eterna.

El nostre és un viatge a la llum...

inZult

Yitzhak Rabin יִצְחָק רַבִּין

Avui fa 12 anys de la mort de Yitzhak Rabin.

Va ser un home de fortes conviccions i determinat. Va salvar el seu país de la desaparició a la Guerra dels Sis dies i va proveir d'esperança Israel fins que un assassí es va creuar en el seu camí.

Els autèntics herois tenen enemics externs i interns i s'exposen a aquests últims a pit descobert. Per això són herois.

Descansa en Pau amic Yitzhak.

No t'oblidarem mai...

Ridícul

Els socialistes de l'Aragó han cessat aquesta portaveu per ridícula (o alguna cosa pitjor...)

Aquí, potser les formes són diferents, però el contingut és exactament el mateix. Però el PSC és immune a la vergonya i han adoctrinat força bé la gent.

Continent versus Contingut.

Les formes tapen a Catalunya les vergonyes...



(La veritat és que el vídeo és al·lucinant...)

Via El tribunal de Areópaga

Dignitat institucional (II)

Crisis? Quina Crisis?

Problemes? Quins Problemes?

Rodalies RENFE? RodaQUÈ...?