Catalunya és presonera de moltes coses i entre elles de l'auto limitació. Ara no pretenc fer cap llistat però sí definir les seves fronteres (mentals més que físiques).
Ordenem Espanya.
L'Estat espanyol ha de redefinir-se de la següent forma:
Reagrupament de les autonomies i nacions en 4 noves entitats. A saber: Catalunya, Euskadi, Galícia i Castella.
S'ha de preguntar a Navarra si vol integrar-se amb Castella o amb Euskadi, i a Ses Illes i al País Valencià la mateixa pregunta per decidir-se entre Catalunya o Castella. Tal qual.
Prou excuses d'imperialisme autonòmics que només fan riure a Madrid.
Així doncs Castella, per extensió, població i capacitats, hauria d'equilibrar el seu territori descentralitzant Madrid.
El País Valencià i Ses Illes, un cop triat que volen integrar-se a Castella (què triaran si no?) es deixaran de teories de la conspiració pancatalanistes i s'hauran de barallar (per fi) amb Madrid per defensar la seva cultura i economia.
Catalunya, en aquest escenari clarificat, podrà defensar la seva societat sense que ningú la mires amb altres ulls que no fossin de penediment per la seva tria.
Prou pensar en uns Països Catalans que limiten Catalunya. Pensem una Catalunya interessant, forta i valenta i ja assolirem la nostra pròpia franconia per decantació natural.
La Comonwelth és interessant no per Anglaterra tant com pels altres països, pq Anglaterra es la llum que ilumina i hom vol ser il·luminat.
Una Catalunya que navega sense lliurar batalletes intra-autonòmiques és una Catalunya que creix.
D'aquesta manera podrem demanar les postres que desitgem...