Ha mort Zapata.
Dit així, no sembla gran cosa. De fet, la intensitat de la notícia a casa nostra ha estat limitada.
A Occident en general i a Catalunya en particular, el règim totalitari cubà gaudeix d'una comprensió i tolerància difícil d'entendre.
Un lluitador dels drets humans ha estat tractat pitjor que a un delinqüent fins que una vaga de fam ha finalitzat amb la seva vida.
És ben trist i penós escoltar com la progressia del nostre país justifica tot plegat acusant, com sempre, als EEUU de ser el causant de tot lo dolent que passa a la illa caribenya.
Res de demanar responsabilitats als dirigents cubans. Aquests són unes víctimes dels ianquis dolents i per tant, res del que fan pot ser jutjat des d'un prisma ètic o moral.
La ètica i la moral només s'administra en allò que convé.
I normalment només convé administrar-la contra la Llibertat, contra els EEUU i contra Israel.
La hipocresia exercida és tan evident que semblen una caricatura de la concepció humana.
