15.5.09

II Trobada d'Amics d'Israel


Ahir vaig assistir al sopar de commemoració del 61è aniversari de la creació de l’Estat d’Israel.

Com l’any passat, el sopar va servir per trobar vells i nous amics i gaudir d’una bona vetllada en companyia de gent que estimem Israel i el poble jueu.
Em va alegrar veure com els millors caps pensants del país participaven en aquest acte, que va servir per homenatjar als catalans que han estat, i tristament encara estan, amenaçats per l’islamofeixisme i els seus aduladors pijo-progres de casa nostra.

El sopar va servir també per constituir l’Associació Catalana d’Amics d’Israel.
Aquesta associació pretén acostar la realitat d’Israel a la gent de Catalunya i combatre els tòpics, els prejudicis, les mentides, es adir, combatre els estereotips que es serveixen del desconeixement i que promouen els col·lectius més fanatitzats de la classe política catalana per confondre i fer confusa la veritat.
Alhora l’associació te la sana ambició d’acostar la realitat de Catalunya a Israel. Malauradament ara mateix passem per ser el país més antisemita d’Europa i cal que el poble d’Israel conegui de primera mà que aquí també tenen amics, alhora que els hi acostem la nostra realitat cultural.

Des d’aquí encoratjo tothom a recolzar aquesta iniciativa i a defensar Israel dels atacs injusts que constantment pateixen i que qüestionen el seu elemental dret a existir.

Visca Catalunya i Visca Israel!

11.5.09

Una, Grande y Uniforme (Gràcies ERC)


La Comunitat Basca ja te nou President.

Un cop ERC va obrir la porta a que Catalunya fos governada pels partits perdedors de les eleccions i tingués un president "constitucionalista", els partits uniformadors espanyols van entendre que es podia justificar qualsevol mitjà per aconseguir la seva fi.
Així doncs, el mapa d'Espanya quedaria repartit entre els partits espanyols de dreta i esquerra gràcies a l'oportunisme de l'independentisme de fireta, que per quatre rals es van vendre el país, la dignitat i la història.

Un cop Catalunya va ensenyar el camí, Galícia i finalment la Comunitat Basca (quin altre nom si no?) han caigut sota el domini polític d'una idea conceptual d'Espanya única que ho domina tot i que ens condemna a la mediocritat del particularisme.

Mai es toleraria que a Espanya (ni a cap país occidental) no governés el partit majoritari en unes eleccions. Els partits espanyols saben molt bé que hi ha coses que no es poden fer i actuen en conseqüència.
A Catalunya en canvi, ERC va visualitzar que Catalunya no era un país ni res important i per tant, va actuar menystenint la Generalitat convertint-la en un ens purament administratiu on el seu calcul miserable era superior a qualsevol concepció responsable de dignitat institucional.

Esquerra va destruir l'imaginari col·lectiu.

Amb el pas històric obert per Esquerra a Catalunya, cap tabú calia ser trencat per part dels partits espanyols. Els propis catalans s'havien suïcidat políticament i ara només calia homogeneïtzar el menysteniment als diferents ens autonòmics rebels.

Tarradellas mai va voler tornar a Catalunya si no era com a president de Catalunya. Voldria tornar ara a ERC?

4.5.09

ERC renuncia a l'Independentisme


En Joan Carretero s'ha donat de baixa d'ERC un cop ha estat expedientat per la direcció.
A aquesta notícia cal afegir que en Jaume Renyer també ha abandonat Esquerra per "patriotisme i dignitat".

Aquesta situació és força coherent amb els fets que han protagonitzat la direcció d'ERC, on obrien la porta de sortida a tothom que discrepés amb la continuïtat del Tripartit.
Així doncs, qualsevol que vulgui ser coherent amb l'ideari independentista no pot romandre dins ERC, doncs aquest ideari és incompatible amb la continuïtat del govern Tripartit.
Això no només ho han expressat literalment en Carretero o en Renyer, si no que la direcció oficial d'Esquerra ho ha expressat verbalment i formalment.

És lògic que la formula que vol fer servir ERC de parlar d'independència però treballar sotmesos al PSC és de difícil/impossible digestió per la gent que no viu de la política. El votant d'ERC no entén que un partit independentista (o que es deia independentista) no faci ABSOLUTAMENT RES per fer complir aquest objectiu. Governar per governar no és suficient per la parròquia independentista i la multitud d'exemples que demostren que la fórmula del Tripartit representa un retrocés en la sobirania nacional fa que ningú entengui els motius d'Esquerra a romandre al govern sota les ordres del Montilla.

L'actual direcció d'Esquerra actua com a crossa del PSC a imatge històrica del que porta fent IC-V des de fa una pila d'anys.
Sembla clar que la màxima aspiració dels dirigents d'ERC és la de governar molts anys al costat del PSC; aspiració igual que la d'IC-V i aspiració que evidentment no satisfà al votant independentista.

És una evidència que l'ambició de Catalunya no pot restar sota el tacticisme del PSC-PSOE i per tant, és una evidència que el Tripartit és incompatible amb l'ambició de Catalunya.

El doctor Carretero així ho ha diagnosticat.