Castanyada

Avui és el dia de la Castanyada.

Desitjo que tots tingueu una bona nit acompanyats per la família, la joia i l'amor.

Rebeu una abraçada ben forta de tot cor...

Indefensió Total (II)

Indefensió Total

El President Montilla ha dit que no és la seva funció demanar el cessament d'una ministra.

Aquesta conclusió em sembla simplement genial. Total, perquè hauria de dimitir algú?

Que hi ha una apagada i mitja Barcelona es queda a les fosques? RES
Que l'hospital més important del país es queda sense funcionar una colla de dies? RES
Que el caos més absolut i complert s'escampa pel transport públic? RES

Aquí no te perquè dimitir ningú.

I molt menys això és feina del President de la Generalitat.

Faltaria més...

80 km/h

El senyor Baltasar, insigne Conseller de Medi Ambient i Habitatge, ens obligarà a circular a 80 km/h en les proximitats de Barcelona.

Sembla ser que aquesta mesura pretén reduir la contaminació existent a la capital de Catalunya, segons la Generalitat.
Sembla ser que aquesta mesura no servirà per reduir la contaminació existent a la capital de Catalunya, segons el RACC.

La posició del RACC està prou argumentada i es basa en la correcció dels càlculs fets per la Conselleria i en el sentit comú. Segons el RACC, el problema no és la velocitat, sinó que un 40% dels vehicles circulen en condicions de congestió per les vies ràpides i, en aquesta situació, augmenten les emissions contaminants dels vehicles.
Alhora aporten solucions alternatives i homologables a les adoptades en altres països d'Europa.
Tot en el to habitualment assenyat del club automobilístic...

Però vet aquí que el senyor conseller s'ha molestat i ha carregat de forma desproporcionada, arrogant i absurda contra aquestes apreciacions i fins i tot ha acusat el RACC de que "el que realment vol és que els cotxes contaminin" i de ser "el sindicat dels que condueixen"

La primera acusació és pròpia de P-3 i no cal ni comentar-la.
La segona acusació em sembla terrible. Terrible i familiar.
És la típica frase que només pot dir algú que no condueix mai perquè viatja (i ha viatjat sempre) en cotxe oficial.
La típica frase de buròcrata de nomenklatura.
La frase ja escoltada anteriorment i sembla que pròpia de la esquerra de caviar de les nostres contrades...

Què fàcil és dir una frase com aquesta quan no has de conduir diàriament de bon matí cap a la fàbrica o la oficina.

Tot plegat és prou lamentable, però crec que el més important no és res del que ha comentat el RACC.
El més important sense cap mena de dubte és l'intervencionisme que representa la mesura.

Que l'Administració coaccioni a la població i ens prohibeixi circular a la velocitat que vulguem és un símptoma més de totalitarisme conceptual.

Apel·lar a la seguretat viària per penalitzar preventivament no és res més que la materialització d'una agenda política destinada al control de l'individu i el seu sotmetiment al poder de l'Estat.

Si jo vull anar amb el meu cotxe a 170 km/h, perquè he d'estar multat? Perquè no puc decidir jo lliurement cóm vull conduir?
Crec que he de ser lliure per prendre aquesta decisió i en el cas de que una decisió meva provoqués un accident, és a les hores que hauria d'estar penalitzat. Mai abans.
Penalitzar-me preventivament és injust, injustificat i lleig.

Deixeu-me ser responsable de les meves decisions.

No demano més...

Fernando Alonso

M'agrada el Fernando Alonso.

Avui a Interlagos ha acabat el Mundial de Fórmula 1 proclamant-se guanyador el Kimi Raikkonen, però a mi m'agrada el Fernando Alonso.

Molta gent el critica perquè sembla que la seva personalitat no és del tot suau, flexible, amable, frívola o guai.
Personalment crec que sense la seva personalitat tan criticada no hauria sigut mai campió del món i molt menys hauria pogut arribar a l'ultima cursa del campionat amb opcions de revalidar el títol.

Sobreviure en un equip hostil on tothom vol que tu no guanyis només és possible des d'una posició ferma, decidida i basada en el triomf de la pròpia voluntat.

Lluitar contra l'enemic extern és difícil, però lluitar contra l'enemic intern és gairebé impossible.
Lluitar contra els dos enemics és el que ha fet el Fernando Alonso i això només és propi de gent amb un caràcter especial.
Voler-lo criticar precisament per aquest caràcter significa no valorar l'escenari en la seva complerta perspectiva.

A més, aquí s'afegeix el tret típic del nostre país, on qualsevol ànima lliure que vol sortir del mig del ramat és considerada herètica i condemnable.
Quan algú vol trencar el seguidisme, la mediocritat i la grisor, de seguida és titllat d'individualista i cal veure-li tots els defectes.
La concepció totalitària de la nostra societat no pot permetre que algú vulgui volar lliure i tot sol s'enfronti a l'enemic.

M'és igual el motiu. Tots dos em valen. M'agrada el Fernando Alonso.

Maragall

En Pasqual Maragall ha anunciat que deixa el PSC-PSOE i que te Alzheimer.

En uns moments on Catalunya no te uns referents sòlids, considero aquesta notícia com una mala notícia.
No cal dir que si afegim el fet de la malaltia, el greuge és massa gran.

L'Alzheimer és una malaltia cruel i implacable. Desitjo que això esperoni la recerca d'una solució mèdica pel més aviat possible.
Són moltes les famílies que malauradament la pateixen.

Només vull expressar la meva solidaritat amb el president i la seva família.

Posa't el llaç

Alta Política

Bocamolls

Semblava que un cop passada la histèria per la Fira de Frankfurt ens tornarien a deixar en pau.

Semblava que el món començava allà Alemanya i que potser també s'acabava allà.

Bé, no dic que no sigui important aquest esdeveniment, però ens han venut una moto tan grossa que s'han passat de frenada.
O algú recorda quina va ser la cultura convidada en l'edició anterior?

Doncs això; no calia exagerar tant...

Però vet aquí que el senyor Carod no va poder més que ser l'estrella de la clausura del tema i demostrant que la Fira en si no era realment important va fer un anunci que ha resultat fals.
Entenc que quan un s'acostuma a fer el ridícul ja no li ve d'un cop més, tot i que el problema és que ens acaba fent fer el ridícul al país sencer.

Si repassem els fets, la crònica començava així...

DIUMENGE, 14/10/2007 - 11:37h

El conseller de la vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira ha dit des de la Fira de Frankfurt, en una conferència de premsa en què també hi era el director de l'Institut Ramon Llull Josep Bargalló, que Catalunya havia estat convidada a la Biennal de Venècia de 2009 i que hi tindria un pavelló propi. Serà la tercera vegada que un país sense estat propi hi és convidat per exposar el seu art contemporani, per ara només hi havien passat Escòcia i el país de Gal·les.

Però Ai las! el president de la Fundació de la Biennal de Venècia, en Davide Croff, es va afanyar per explicar ahir que que encara havien de rebre la proposta formal de Catalunya, i que només es pronunciarien després d'estudiar-se-la.

O sigui, allò "d'estar convidats" ha transmutat a que "quan rebin la proposta" ja diran res...
No cal dir que el paper fet es prou galdós.

Sembla que tot plegat ha sigut prou frívol i patètic com perquè el Bargalló faci la comedieta de dimitir i el Carod la comedieta de no acceptar-li la dimissió.

Tot molt digne i exemplar.

Com sempre, els catalans al capdavant i alliçonant la Civilització Occidental.

L'Artur Mas possant ordre...

(Possiblement la millor seqüència de lluita mai filmada. Fixeu-vos que està feta en una sola presa)

Dignitat institucional

S'ha celebrat el "Consejo Territorial" del PSOE.

Com podem observar a la fotografia, el president de la Generalitat ocupa la segona fila (literal i simbòlica).

Tot un honor.

Això és el que hi ha, amics...

El Barça per primer cop

Aquest diumenge vam poder anar tota la família al Camp Nou (aviat Vell).

Gràcies a la batalla desfermada entre els dos operaris televisius que en tenen els drets d'emissió, per primer cop en molts anys es tornava a jugar un partit a casa a les 5 de la tarda.
Això ens va permetre a la meva dona i a mi dur la nostra filla al camp i iniciar-la així a la llarga i ferma tradició familiar de bateig culer.

No cal dir que va ser un dia meravellós. La nostra filla va gaudir molt, tot i que crec que vam ser els pares qui millor ens ho vam passar veient-la cantar l'himne del Barça (o com diu ella, la "cançó del Barça").
Amb tres anys ja se sap tota la lletra i el canta perfectament bé. De fet, el va aprendre abans i millor que els Segadors (o la "cançó de Catalunya", com diu ella).

Li encanta cantar i ballar i això combinat amb un Messi estel·lar va provocar uns moments certament inoblidables.

Amics, us puc garantir que el Cel és a la Terra...

Vel a l'escola

El Prat

Avui s'ha adjudicat la T-Sud.

Hi concursaven tres aliances:
Una primera on participava Ibèria i que de fa temps està marxant de l'aeroport de Barcelona per concentrar-se al de Madrid.
Una segona on participava Spanair i que no havia concretat una oferta real de "hub" pel Prat.
I una tercera que estava integrada per les úniques companyies que ja operen amb vols directes amb Amèrica del Nord i Àsia.

A que no sabeu quina de les tres aliances ha quedat fora de la nova terminal...?

En efecte. La T-Sud ha estat adjudicada a les dues aliances que no operen vols internacionals. Tot un premi a l'ambició catalana i la lliure empresa...

Però tranquils que les bones notícies no s'acaben aquí.
Deixar a la terminal vella -i per tant sense AVE- les empreses que tenen vols transoceànics és la millor manera de que "entenguin" que és a Barajas on convé treballar.
De retruc, donar a les empreses de baix cost adjudicació dins la T-Sud -i per tant amb AVE- és simplement únic en el món.

Ja tenim hipotecat el creixement de la nova terminal sense ni haver-la ocupat i desbaratem els plans de creixement dels aeroports de Reus i Girona.

D'això se'n diu JUGADA MESTRA.

I només ha restat escoltar el senyor Hereu que ha calificat la decisió de "racional"

Ara si que he entès de què serveix tenir totes les administracions copades pels socialistes...

De què serveix l'ONU?

Per als habitants de Myanmar (altrament dit Birmània) de res.

Bé, potser els serveix per no confiar-hi gens, ja que si aquesta organització demana "moderació a les parts" suposo que igual esclaten a riure.

Quan es demana "moderació a les parts", la part civil, els monjos, aquesta gent tan perillosa el que ha de fer és protestar fluixet.
A l'altre part, els militars només estan obligats a matar poca gent, no torturar massa i mirar d'esclafar la revolta el més aviat possible.

En canvi, l'ONU és molt útil pels diferents sàtrapes que volten pel món.
Allà poden cridar ben fort la seva demagògia i la seva crítica als EEUU, ja que saben perfectament que això és l'elixir que crea més addicció a l'estúpida Europa.

Aquí mitifiquem aquesta organització sense pensar 2 segons els motius. Només pensem que és un contra-poder pels americans i per tant, suficient motiu per adorar-la.
El problema és quan s'evidencia la seva natura ineficàs i corrupta. ¿Cóm pot ser d'un altre manera, si la majoria de països allà presents no són democràtics?

De tant en tant podem gaudir de la presència de personatges sinistres, normalment d'estètica kisch i llengua afilada que es permeten dir barbaritats tipus "d'això que vostès tenen aquí (homosexuals) no en tenim a Iran".

Aquests són els que voten si s'ha d'intervenir o no a Kosovo o Bòsnia i per sort, encara que diuen que no, algú pren la responsabilitat històrica i fa allò que altres no s'atreveixen a fer.

I clar, ara demanen "moderació a les parts" a Myanmar...

...i a Barcelona la gent es guarda la seva indignació i les seves cacerolades per quan els EEUU facin alguna dolenteria.