30.9.07

Enquesta


L'enquesta fixa que hi ha al blog ha arribat als 200 vots.

La pregunta és ben fàcil i clara i només permet dues respostes.
Ja sé que amb aquest ventall es redueix molt la possibilitat de matisar el que un creu, però crec que sí es pot donar una orientació suficient de fons.

Els resultats són concloents. El 97,5% dels que han respòs l'enquesta creuen que la societat catalana és passiva i submisa en general.
Personalment estic d'acord i el Lehendakari Ibarretxe ho acaba de posar de manifest un cop més.
Saber que el govern de Catalunya no plantejarà res semblant al que s'ha proposat a Euskadi segurament dona estabilitat al país però t'apaga una mica la llumeta de l'ànima...

Suposo que els senyors d'ERC hauran d'explicar perquè quan ells estan votant una resolució al Parlament contra els actes de crema de imatges dels Borbó, a Euskadi estan proposant una via per l'autodeterminació.

Quin contrast, oi...?

Tot i que els amics del Carod i el Puigcercós segurament són el 2,5% que han votat que Catalunya és crítica i exigent amb el poder.

Només faltaria.

25.9.07

Alfons López Tena o la visió de futur


Dijous passat vaig assistir a un sopar amb l'Alfons López Tena.

El sopar era excel·lentment organitzat pel Dessmond i vam assistir gairebé una trentena de persones.
Jo tenia moltes ganes de conèixer el vocal per CiU del Consell General del Poder Judicial, que mitjançant el seu llibre "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia" (Dèria Editors) ha parlat amb absoluta claredat de les relacions Catalunya/Espanya.

Durant el sopar estava previst parlar del seu llibre, tot i que ràpidament la nit va voltar en torn la seva iniciativa del "Cercle d'Estudis Sobiranistes".

L'objectiu del Cercle és parlar de la indepedència de Catalunya amb normalitat i seny, aprofitant la legislació vigent per convocar un referèndum.
El nou Estatut permet les consultes populars i per tant, permet adreçar una pregunta a la població que "insti la Generalitat a fer els canvis legislatius necessaris per modificar la Constitució espanyola que permetin la indepedència de Catalunya".

Es a dir, consultar els catalans per si volem que es promoguin unes lleis oportunes.
I tot això es pot fer perfectament desenvolupant el nou Estatut en el seu apartat de "consultes populars".
Com va citar el propi Alfons de'n Gutiérrez Mellado, es tracta de "Canviar la Llei amb la Llei".

Al final, ja tombaran des de Madrid aquesta "demanda de canvis a la Constitució" consultada al poble de Catalunya, però haurà quedat clar amb el referèndum indirecte quin és l'horitzó polític que Catalunya vol -si és que ho vol.
No cal endevinar quin seria el ressò internacional d'aquest escenari...

Aquesta seria la part "tècnica" de la seva exposició.

La part "emocional" és segurament la més interessant i crec que val la pena fer-ne cinc cèntims.
Es poden agrupar aquestes qüestions en 4 àrees: Natura del Poder, Economia, Territorialitat i Èpica.

La Natura del Poder fa referència a la lluita pel Poder a l'Estat.
Segons l'Alfons, la nomenclatura funcionarial de Madrid te una visió única de l'Estat, independentment del color polític del Gobierno de torn.
Segons aquesta premissa, Espanya s'ha d'enfortir institucionalment, econòmicament i per tant, políticament front Catalunya. Així doncs, no es cap casualitat que el poder econòmic, i per tant polític, de Catalunya sigui cada cop menor dins el conjunt de l'Estat.
L'estança de l'Alfons López Tena a Madrid li ha confirmat cap a on rema la Nomenclatura.

L'apartat de l'Economia s'endinsa els efectes que la independència tindria per l'economia de Catalunya. Aquí tenim una mica de tot però el més important és el convenciment de l'Alfons que una Catalunya independent ho seria dins la Unió Europea i per tant, qualsevol "sanció" espanyola només ho seria a nivell de lliure mercat i per tant, de curt recorregut i impacte.

La Territorialitat de la proposta es concentra en la pròpia Catalunya. El Cercle vol ser possibilista i els Països Catalans són un impediment per assolir fites ambicioses a mig termini. Aquí estic totalment d'acord i de fet, el gener d'aquest any ja vaig escriure que el concepte de PPCC limitava i impossibilitava qualsevol canvi.
Si mai Catalunya esdevé independent, és a les hores que la gent del País Valencià, Catalunya Nord, Franja de Ponent i Ses Illes podran comparar i analitzar si els convé/interessa/estimen seguir dins Espanya o no.

Finalment l'Èpica de la proposta...
Si m'he explicat bé, haureu vist que el component èpic no existeix.
Això ho va corroborar personalment l'Alfons en una interpel·lació directe vers aquest fet que li vaig fer jo mateix.
Els arguments que planteja el Cercle són possibilistes i apel·len a l'actual legislació i a interessos de pur convenciment raonat.
L'Alfons entén que l'anàlisi objectiu dels fets porten a la conclusió que l'"única sortida viable" pels catalans és la independència.

Jo aquí veig l'"aportació" de l'altre patrocinador del Cercle, en López Bofill. Aquest és l'ideòleg de l'independentisme no-nacionalista d'ERC que personalment no comparteixo.
Per a mi, Catalunya no és un conjunt de ciutadans que en un moment determinat decideixen que el més interessant per a ells és la independència.
Catalunya és una nació en el meu cor per una continuïtat històrica i no per una conjunció determinada de fets.
No em cal cap "viabilitat" per voler-ho ni molt menys per saber-ho.
Si només es tractés d'una equació d'interès concret, Madrid només hauria de satisfer el resultat material per desactivar aquesta "necessitat".

L'independentisme sense nacionalisme és basa en números i per tant, pot ser comprat.
El cor i l'ànima mai...

Però bé, ja que el López Bofill integra el Cercle, integrem el seu leninisme metodològic del "fi justifica els mitjans" i sumem tothom en el viatge.
De fet, suposo que els qui valorem l'èpica podem sumar-nos amb els que per un motiu o un altre volen la independència.

La claredat en l'argumentació de l'Alfons López Tena no necessita èpica, i potser això és bo.

Suposo que el que em passa és que sóc un romàntic...

En definitiva, el sopar va ser esplèndid tan a nivell de convidat, de debat, de menjar, d'organització i de companyia.
Aquesta mena d'iniciatives són importants i es gaudeix plenament el seu conjunt.

Recomano tothom que estigui al cas de les activitats del Cercle i que si podeu, us llegiu el llibre de l'Alfons.

Potser la meva filla viurà el present que una nit de sopar alguns vam veure com el futur...

18.9.07

Hereu morós... (III)


Fa uns dies vaig publicar un article on denunciava cóm l’alcalde de Barcelona diferenciava entre els dominis d’Internet .cat i .es.
L’ajuntament pagava i administrava el domini espanyol i en canvi, el domini català era administrat pel PSC-PSOE però no era pagat per ningú.

Entenia (i entenc) que això demostrava cóm prioritzava el PSC-PSOE entre dominis lingüístics i cóm de poc preocupats estaven amb el domini personal de l’alcalde en català.

D’aquesta notícia se’n va fer ressò RAC1 i una pàgina web anomenada Tripartit Watch.

Posteriorment, vaig publicar un altre article on denunciava que el domini català d’Internet personal de l’alcalde Hereu el pagava l’ajuntament de Barcelona PERÒ l’administrava el PSC-PSOE i a més, servia per demanar el VOT.

D’això novament es va fer ressò Tripartit Watch i també el grup municipal de CiU al propi ajuntament, el qual sembla ser que ha fet tota una bateria de preguntes escrites tal com surt avui publicat a La Vanguardia(!).

El judici moral i polític de tot plegat és fàcil de fer, tot i que jo vull destacar el fet de cóm aquest humil blog ha descobert uns fets denunciables i cóm aquesta notícia ha transcendit més enllà de l’àmbit d’Internet, passant pels mitjans de comunicació habituals i terminant (per ara) en el plenari de l’ajuntament de la capital del país.

Tot i la gravetat dels fets, m’heu de permetre un lleuger somriure...

16.9.07

Hereu morós... (II)


Sembla ser que així que ens han llegit (o han sentit la radio!) han pres les oportunes mesures a ca l'Hereu.

I la porra la guanya... qui ha apostat que pagaríem tots!
Efectivament, el senyor Hereu ha manat pagar a l'Ajuntament el seu domini personal:

Domain ID: REG-D81235
Domain Name: jordihereu.cat
Domain Name ACE: jordihereu.cat
Domain Language:
Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
Created On: 2006-09-08 13:16:03 GMT
Last Updated On: 2007-09-13 17:04:50 GMT
Expiration Date: 2008-09-08 13:16:03 GMT
Maintainer:
Status: ok
Registrant ID: NPAMCJ0207-EURO
Registrant Name: AJUNTAMENT DE BARCELONA - IMI
Registrant Organization: AJUNTAMENT DE BARCELONA - IMI
Registrant Street: AVDA. DIAGONAL, 220
Registrant City: BARCELONA
Registrant State/Province: B
Registrant Postal Code: 08018
Registrant Country: ES
Registrant Phone: +34.932918062
Registrant Phone Ext:
Registrant Fax:
Registrant Fax Ext:
Registrant Email: null
Admin ID: NOM_12081601
Admin Name: Francesc Gonzalez
Admin Organization: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Admin Street: Nicaragua 75
Admin City: Barcelona
Admin State/Province: BARCELONA
Admin Postal Code: 08029
Admin Country: ES
Admin Phone: +34.934955400
Admin Phone Ext:
Admin Fax: +34.934955400
Admin Fax Ext:
Admin Email: fgonzalez@socialistes.cat

Per cert, ara amb el desvergonyiment (o prevaricació/cara dura) que el paga l'Ajuntament de Barcelona i l'administra el PSC-PSOE!!

D'això se'n diu no tenir manies...

15.9.07

Oriana Fallaci


Avui fa un any de la mort de l'Oriana Fallaci.

Farta de veure com el pensament únic convidava al suïcidi d'Europa, va ser un esperit lliure que va sacsejar la consciencia d'Occident.

L'Oriana va dedicar els seus darrers anys de vida a dues tasques d'una enorme dificultat. La lluita contra el càncer físic que patia i la lluita contra el càncer moral que patia/pateix la nostra societat.

Ella, esperit lliure indiscutible, no podia suportar la claudicació d'Europa davant l'adveniment d'una nova força totalitària que ho vol canviar tot.
La cosmovisió islamista és incompatible amb els valors de l'Il·lustració i la Llibertat, i a Europa obtenen una no-batalla de valors provocada per aquesta actitud covard de "l'intel·lectualitat" progre-de-caviar.

De fet, fa pocs dies en Bin Laden deia que els "musulmans i els americans són víctimes del mateix mal: el capitalisme". Aquesta frase representa l'evidència de la fascinació de l'esquerra europea pel nou enemic de la Llibertat.
Un islamisme que esdevé nihilisme i que s'està convertint en l'ideologia política totalitària definitiva.
Una comunió d'interessos que veu Europa com el camp de batalla més fàcil que conquerir per així poder gaudir del "paradís" dictat.

L'Oriana va cridar per despertar les nostres consciències i va ser el crit necessari i imprescindible per tornar a saber qui erem, qui som i qui hem de ser.

Descansi en Pau.

14.9.07

Renfe


Renfe no funciona.

No sembla una afirmació gaire discutible, oi? El cert és que aquesta afirmació no dona gaire joc i tampoc cal insistir gaire en l'ineficient gestió d'aquesta infraestructura.

Sí que vull però, destacar la notícia que diu que els sindicats d'Adif/Renfe han convocat per Rodalies 6 dies de vaga entre setembre i octubre. Sembla ser que volen una "explicació del Gobierno del nou model de gestió que significarà la transferència del servei a les autonomies".
Aquesta "informació" es veu que és prou important com per fer sis dies de vaga.
Crec que són optimistes perquè serà difícil que puguin fer vaga amb tantes avaries, però potser creuen que sumant tot plegat igual fan un altre més de vacances.

Està clar que jo aquest servei no el vull pagar. De fet, el que no vull pagar és aquest no-servei i em sembla totalment inadmissible que després de patir tant, ara ens amenacin amb una vaga, menyspreant totalment als usuaris/contribuents/accionistes d'aquesta empresa.

PROU!

No vull pagar un euro més en impostos per subvencionar uns dirigents i uns treballadors incapaços de fer la seva feina amb els mínims de qualitat i responsabilitat exigible.
Ja que no puc triar i ja que és un monopoli públic, exigeixo com a contribuent/accionista que facin fora tothom de forma fulminant.
Tothom al carrer.
6 dies de vaga? No cal que tornin.

Hauríem d'aprofitar aquest darrer acte de frivolitat i fer foc nou. Eradicar els comportaments abusius, viciats i mediocres i contractar nova gent amb ganes de treballar. Simplement amb ganes de treballar.
Crear una empresa nova de baix a dalt i de dalt a baix.
Canviar-li fins i tot el nom. Sobretot el nom.

Ja està bé de subvencionar aquesta casta de privilegiats...

11.9.07

9/11

Onze de Setembre


Avui és la Diada Nacional de Catalunya.

Espero que tots hageu pogut passar la Diada en companyia d'aquells que estimeu i us estimen.

Políticament parlant, no hi ha cap comentari a destacar. Ja hi haurà temps per fer anàlisi si convé.

Ara toca un record per tots aquells que van defensar el país.
Un pensament respectuós.
I un íntim agraïment...

9.9.07

Hereu morós...


El senyor Hereu no paga el seu domini català d'Internet.

De fet, qui paga el jordihereu.CAT és el PSC-PSOE mitjançant un tal Francesc Gonzàlez, en canvi el jordihereu.ES el paga l'Ajuntament de Barcelona mitjançant una tal Isabel Ricard Ramon.

.CAT:
Domain ID: REG-D81235
Domain Name: jordihereu.cat
Domain Name ACE: jordihereu.cat
Domain Language:
Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
Created On: 2006-09-08 13:16:03 GMT
Last Updated On: 2007-07-10 06:27:20 GMT
Expiration Date: 2007-09-08 13:16:03 GMT
Registrant ID: NOM_P_25769501
Registrant Name: Partit Dels Socialistes de Catalunya (psc-Psoe)
Registrant Organization:
Registrant Street: NICARAGUA, 75
Registrant City: Barcelona
Registrant State/Province: BARCELONA
Registrant Postal Code: 08029
Registrant Country: ES
Registrant Phone: +34.934955400
Registrant Email: fgonzalez@socialistes.cat
Admin ID: NOM_12081601
Admin Name: Francesc Gonzalez

.ES:
DOMAINNAME = > jordihereu.es
MAINTAINER = > Nominalia
CREATION = > 2006-09-08
EXPIRY = > 2008-09-08
NSNAME0 = > DNS2.NOMINALIA.COM
NSNAME1 = > DNS1.NOMINALIA.COM
NSIP0 = > 213.151.118.169
NSIP1 = > 213.229.188.171
OWNER = > Ajuntament de Barcelona
ADMIN = > Ajuntament de Barcelona-Direccio Tecnica d'internet
ADMIN
HANDLE = > IRR23-ESNIC-F4
NAME = > Isabel Ricard Ramon
EMAIL = > mcomaposada@mail.bcn.es
PHONE = > +34.932918062
ADDR = > Avda. Diagonal 240 5 planta
CITY = > Barcelona
COUNTRY = > ES
CAP = > 08018

No ho trobeu ben curiós? L'Ajuntament ha de pagar això? I posats a pagar, cóm és que paga el domini .ES i no el .CAT...?
Tota una declaració de principis i intencions...

Espero que a partir d'avui, doni exemple i pagui el que deu.
Però sobre tot, que ho pagui ell i no els soferts barcelonins.

5.9.07

Argelia


L'empresa estatal argelina Sonatrach ha confirmat haver rescindit el contracte sobre el projecte gasístic Gassi Touil amb Repsol-YPF i Gas Natural, acusant-los de "fiasco industrial major".

Sembla ser que el senyor Argelia li ha fotut una patada al senyor Espanya en el cul del xitxarel·lo Catalunya.
Un cop més, "l'amic" ZP resulta només útil en la propaganda i inútil en els fets.
I un cop més, els dirigents de La Caixa resulten ser uns emprenedors de fireta i uns fracassats en l'impuls de projectes empresarials ambiciosos.

Ja fa temps que critiquem el pobre esperit actual del país, de la seva societat i això s'ha traslladat a tots els àmbits de Catalunya i les seves institucions polítiques i empresarials.

Parlava en un post anterior de l'esperit emprenedor i de cóm aquest havia viatjat en el pont aeri potser per a quedar-se definitivament allà.
L'inercia de decadència que s'impulsa des de les nostra institució principal, el govern de la Generalitat, està contaminant tota la societat de forma que pot resultar letal i irreversible.

Aquest segón cop en la credibilitat de La Caixa, institució fins fa no massa temps exemplar, és l'exemple més dolorós que podem copsar.

De què ens serveix un govern socialista a Madrid i Barcelona? Potser per impulsar Diades homologables al Carnestoltes i per satisfer als Ciudadanos programant Flamenco l'Onze de Setembre. Però està clar que per defensar els nostres interessos econòmics a nivell internacional NO.

I com que no podem esperar res a nivell polític, com a mínim podiem comptar amb l'ambició, els somnis, l'energia i la determinació dels emprenedors catalans. Almenys així ha estat històricament...
Però clar, quan el país s'ha acostumat a la frivolitat i la mediocritat, ningú arrisca i l'exemple més clar el tenim en que el nostre braç armat econòmicament parlant és una caixa d'estalvis, o sigui un cau de funcionaris que no arrisquen el seu patrimoni.

Quina diferència entre el Pizarro i aquesta colla de teòrics empresaris catalans!
Un ha de passar comptes amb el mercat i els seus accionistes mentres que els altres es reparteixen els càrrecs dinant al Via Veneto, pagant la Visa Or del Parlament.

Però tranquils, que com diu el Montilla, la culpa és nostra i la nostra "obsessió" per l'identitat.

El senyor Argelia bé ens ha vist el llautó...

Iran


S'han executat a Iran 21 persones acusades de diferents "accions criminals".
Aquestes "accions criminals" van de l'adulteri a l'homosexualitat...

I encara es pregunten alguns per què tant d'enrenou per evitar que aquesta dictadura feixista obtingui la bomba atòmica.