El Govern de la Generalitat vol recordar "l'ocupació israeliana de Palestina", amb una demostració de partidisme injust i obscè.
Sento una vergonya infinita per aquest govern i aquest pensament únic que ens domina i que etiqueta com criminals i innocents amb la facilitat del sectari.
Jo també tinc el meu recordatori... que espero pugui compensar mínimament tanta estupidesa institucional.
30.5.07
28.5.07
Viladecavalls m'apassiona!
El títol de l'article fa referència a l'eslògan de campanya de l'alcalde de la petita població del Vallés Occidental.
Com havia destacat en un article anterior, aquest alcalde es va arriscar personalment en la defensa del seu poble i aquest li ha tornat la seva passió en forma de vots.
No cal dir que tinc la sensació que s'ha fet justícia i per aquest motiu sóc força feliç.
Cal dir però, que cal analitzar els detalls perquè crec que a Viladecavalls es donen uns fets que ens poden servir de reflexió per al nou escenari esdevingut a Catalunya.
ERC va fer una aposta al poble pel tripartit que ha estat castigada i CiU va fer una aposta pels valors que ha estat recolzada.
Entenc que això mateix és l'escenari de futur d'aquestes dues formacions a Catalunya i crec que si a CiU ho encerten, a ERC s'equivoquen seriosament.
A can Convergència i Unió cal una actitud determinada i desacomplexada, doncs quan això es produeix (com a Viladecavalls) reben el suport majoritari dels ciutadans.
En el cas d'Esquerra, la seva estratègia pel tripartit la pot condemnar a la dissolució dins el món del PSC-PSOE (just igual que IC-V).
Crec que només trencant els tripartits municipals tenen una oportunitat per sobreviure. Si segueixen com fins ara, els percentatges de retrocés augmentaran de forma molt més clara en el proper cicle electoral i potser a les hores serà tard per la rectificació.
La gent percep actualment a Esquerra com una simple prolongació del PSC-PSOE i cada cop menys gent hi veu una personalitat pròpia... i això és letal a mig termini.
Cal una aposta decidida pel no-seguidisme i per marcar perfil propi (us sona?) i això només es pot aconseguir amb la trencadissa generalitzada dels tripartits municipals. I no només als petits municipis... cal que sigui a tot arreu, començant per la capital.
Estic segur que només així ERC podrà sobreviure el proper cicle electoral.
Enganyar-se ara dient que s'ha avançat en número de regidors és el primer pas cap al precipici, doncs ningú pot creure que el retrocés a les ciutats i poblacions importants es pot compensar amb les noves incorporacions de les llistes neòfites de les noves poblacions (totes elles petites).
Viladecavalls com a exemple i si ERC entén l'escenari, l'únic que pot fer és recolzar l'alcalde sense demanar res a canvi (perquè no és necessari ni caldria, i per això te el valor del símbol). Generositat, no només cap el partit guanyador si no cap a un mateix... i així poder sobreviure.
Tot un exemple que il·lumini Barcelona i tota Catalunya.
Generositat amb CiU, generositat per a ERC mateix.
Generositat per Catalunya.
Resultats
Sembla ser que a Catalunya el PSC-PSOE i CiU han tingut uns resultats més o menys similars i si perden una mica per aquí ho guanyen per allà, tot i que CiU és l'unica força política que puja percentualment.
PP i IC-V baixen una miqueta... i ERC s'estavella.
Està molt clar que l'estratègia d'ERC només fa que provocar-li retrocessos i caldrà estar alerta del que faci en Carretero. Quins caps demanarà? S'accepten apostes.
Ara toca que hom reflexioni...
(el petit alcalde de Viladecavalls ha trencat el tripartit i sembla ser que governarà)
25.5.07
20.5.07
Viladecavalls, un Exemple
Viladecavalls és un petit poble del Vallés Occidental de poc més de 7.000 habitants i m'hi vaig interessar quan vaig llegir una notícia al diari.
Es veu que el Quart Cinturó travessa el municipi i el Ministerio de Fomento havia de procedir a l'aixecament de les actes d'expropiació corresponents.
A la reunió, que s'havia de produir a l'Ajuntament, era d'obligatòria assistència l'alcalde i així li va expressar el Delegado del Gobierno i el Secretario de Estado pertinents. L'alcalde estava sota amenaça si no "cooperava" amb les "autoritats"...
La reunió va ser curta. Quan els enviats de Fomento van confirmar que no era segur que el Quart Cinturó passes soterrat pel la part del municipi habitat, l'alcalde els va anunciar que s'oposava a l'aixecament de les actes d'expropiació.
Els enviats de l'Estat van dir que ells ja eren allà i que per tant farien allò que havien estat manats a fer.
L'alcalde va trucar el sergent de la policia municipal i va manar fer-los fora de l'Ajuntament.
L'escàndol va ser majúscul i les amenaces van ser totals. La prevaricació va ser constantment esgrimida i la pressió vers aquest petit alcalde va ser terrible.
Finalment però, des de Madrid es va acceptar el soterrament de l'autovia.
En el municipi de Terrassa, just al costat de Viladecavalls, també va haver una notícia exemplar al diari.
Es veu que es va inaugurar la seva comissaria de mossos d'esquadra amb una dotació un 30% inferior dels policies previstos.
En aquest cas, l'alcalde ho va justificar assumint les raons de la Conselleria d'Interior. Aquestes raons eren que el "model" de la policia havia canviat i ara s'apostava per una política "no presencial" i de "confiança". O sigui, una cabriola que ningú sap que vol dir.
També podem recordar tots perfectament com a Barcelona l'alcalde ha acceptat el retorn del Castell de Montjuïc amb condicions per part del Gobierno de Espanya. Un altre cas exemplar.
On són les diferències?
En el cas de Viladecavalls, l'alcalde es va enfrontar ell sol a totes les administracions implicades en el Quart Cinturó, en especial la Delegación del Gobierno i el Ministerio de Fomento, totes elles del PSC-PSOE.
L'alcalde és de CiU.
En els casos de Terrassa i Barcelona, tots els implicats -TOTS- pertanyen al mateix partit polític, el PSC-PSOE.
Alcaldes, consellers, delegados, ministros, presidentes... tothom col·lega i amic.
Prioritat per les autoritats intervinents: El PSC-PSOE
Resultat pels ciutadans? Zero.
Està clar que quan es tenen els mateixos interessos de partit a les diferents administracions, els perjudicats son els ciutadans ja que ningú defensa els seus interessos.
"Perro no come carne de perro" em van dir un cop i està clar que això es va aplicar sense contemplacions a Terrassa i Barcelona.
A Viladecavalls, per sort pels seus ciutadans, un alcalde es va arriscar per defensar el seu poble.
Tot un Exemple...
19.5.07
Metges amb fronteres
Doncs sí, en Sarkozy acaba de demostrar que aquells que l'acusaven de lepenista tenien raó.
Entre els ministres o alts càrrecs socialistes que ha incorporat al seu govern en destaca el Bernard Kouchner, fundador de Metges sense Fronteres.
Sembla ser que aquest senyor ha sigut prou bo pel partit socialista fins al dia d'avui, ja que ha sigut donat de baixa de la formació "esquerrana" d'una forma ben coherent i democràtica.
Com ha dit en François Hollande, president del Partit Socialista, si Kouchner entra en el govern de Sarkozy, "a les hores es converteix en un ministre de dretes"
Apa, tothom a trencar els carnets de la famosa ONG...
Les persones som això, avui bons i demà dolents... c'est la vie!
Tot i que el detall més espectacular i ultra ha sigut el de fer ministra a na Rachida Dati, d'origen magrebí i dona... tota una provocació dretana.
Quina raó tenien aquells que ens van a visar de la tempesta... i és que és ben cert que les fronteres més difícils de creuar són les mentals.
16.5.07
Welcome to Barcelona, MURDERERS!!
S'acaba d'inaugurar a Barcelona la fira Construmat dedicada al sector de la construcció. Aquest és un esdeveniment que convoca milers de persones de dins i fora el país i que suposa un moviment i creació de negoci molt importants.
Doncs bé, la Conselleria de Treball ha instal·lat la imatge d'un dipòsit de cadàvers de 208 metres quadrats a l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de plaça Espanya -a les andanes dels trens que es dirigeixen a les instal·lacions de Fira de Barcelona en Gran Via on es fa Construmat'07- per "sensibilitzar sobre sinistralitat laboral en el sector de la construcció"
Des de la Generalitat asseguren que "es tracta d'una campanya que sota el lema de 'Cada setmana mor a Catalunya més d'una persona en un accident laboral' pretén sensibilitzar els professionals de la construcció de la importància de la seguretat laboral" i transmetre la idea que "una competitivitat més gran no està renyida amb més seguretat laboral"
Es clar que sí! Tothom sap que el sector de la construcció està dominat per l'insensibilitat, la depravació i la maldat.
I aquí nosaltres som el number one mundials en conscienciació i no podem més que fer-ho saber a tothom que ens visiti.
Què seria el Mon sense la Generalitat de Catalunya?
Què seria el Mon sense les nostres lliçons?
Sort en te el Mon, pobres ignorants, de nosaltres...
14.5.07
12.5.07
Eleccions (en serio!)
Encara que no ho sembli, som en període electoral. Concretament les anomenades eleccions Municipals.
La veritat és que no hi ha gaire ambient polític i cap proposta destaca el suficient com per entusiasmar ningú.
Suposo que això motivarà un nivell d'abstenció elevadíssim i el cert és que això ens hauria de preocupar.
A França hem vist com la gent ha votat masivament i és evident que allà han pogut triar entre candidatures clares amb propostes ambicioses.
Però sobre tot, a la nit electoral se sap qui guanya i per tant, qui governarà.
A casa nostra, el nostre vot perd importància doncs no decideix. Qui decideix son 4 en una habitació i unes quantes setmanes o mesos després de les eleccions. Considero això letal pel sistema democràtic i crec que hauríem de canviar la llei electoral.
Personalment, crec que el sistema actual de partit únic que ens regeix ha de ser combatut i per tant, crec que el més pràctic pels ciutadans és garantir l'alternança.
De fet, segurament aquest és l'objectiu més ambiciós i honorable que podem tenir i potser així, el nostre vot tornarà a tenir valor.
9.5.07
Molt (o no) rable President
Ja sabreu tots que a can PSC-PSOE hi ha una rassa entre el President Maragall i el President Montilla.
Bé, una rassa que no serveix per separar ja que s'està fent servir munició de calibre gros. Ja han creuat els Tomahawks pel nostre cel i alguns han explotat provocant crits i ferits.
Els míssils llençats per part del net del poeta apunten la línia de flotació del seu successor. Els nervis per la punteria han provocat que un històric i fidel escuder del nou rei hagi sortit a dir en veu alta allò que al carrer Nicaragua deuen comentar amb fruïció.
El problema del Raimon Martínez Fraile no ha estat insultar el Maragall, si no desobeir l'ordre explícita del Montilla de no respondre les crítiques.
Els insults no han estat tan importants com el fet de la desobediència. Personalment això ho considero lamentable... i descriptiu.
No cal dir que el dimissionat Delegat del Govern a Madrid no anirà pas a l'atur, cosa que convertirà tot plegat en la típica jugada caziquil d'aparell de partit. Jo fins i tot diria que tot respon a una planificació voluntària que serveixi d'avís al encara president del PSC-PSOE. Alerta a veure quina serà la re-colocació/pagament dels serveis donats.
Després alguns es sorprenen de la baixa participació en les eleccions...
No vull deixat passar l'ocasió per destacar la novetat que significa la crítica brutal dins l'aparell d'un mateix partit. I més quan no fa ni mig any de les eleccions...
Aquests atacs a la persona que representa la màxima institució del país no son nous. Encara recordo com tot va començar amb el Boadella fent escarni del President Pujol.
A les hores, tot l'aparell socialista en destacava "l'art, l'ironia i la salut democràtica" que significava la "crítica al poder" de l'amic actor i militant. No cal dir que aquests mateixos que reien tant i omplien els teatres ara no volen saber res del auto-proclamat bufó.
Està clar que allò va obrir una caixa de Pandora que en la seva evolució ha passat per moltes fases i que finalment ha degenerat en la situació actual de cainisme polític.
Molt trist.
(Quan ahir vaig bastir aquest article, el volia encapçalar amb aquesta foto. Però quan avui he vist l'acudit d'en Ferreres, no he tingut més remei que modificar-ho)
8.5.07
Democràcia? Depèn...
En el post anterior feia un pronòstic afirmant que veuríem vagues i manifestacions a França. Es fonamentava per la voluntat que tenen alguns en el manteniment d'uns determinats privilegis i era una visió a mig termini.
Doncs es veu que vaig tirar massa llarg. Ahir mateix a la nit electoral i durant el dia d'avui, els amants de la democràcia-a-estones han acceptat el veredicte del poble cremant i destruint el país.
Sembla ser que per alguns (i en la discussió en el post anterior s'ha vist clar), la llibertat és un perill que cal controlar.
7.5.07
"Treball, autoritat, respecte, mèrit"
En Nicolàs Sarkozy ha guanyat a França i ho fa transmetent uns valors importants.
Personalment tenia els meus dubtes perquè al país veí, el 50% de la població ocupada ho fa en el sector públic i aquest "lobby" es veia amenaçat directament per la promesa del guanyador de les eleccions de reduir el seu tamany i influència.
Pronostico vagues generals i demés demostracions actives d'aquesta casta per mantenir els seus privilegis a costa dels seus conciutadans que miraculosament no viuen de l'estat.
També hi haurà manifestacions de funcionaris per evitar que es reverteixi la llei de les 35 hores setmanals. Per fi, a França es tornarà a treballar (o al menys no se li prohibirà a aquells que ho volen fer).
En definitiva, una victòria políticament incorrecta per Catalunya...
5.5.07
Felicitats, AMOR!
¿Qué es poesía?, dices mientras
clavas en mi pupila tu pupila azul.
¡Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
RIMA XXI
Gustavo Adolfo Bécquer
4.5.07
2.5.07
Subscriure's a:
Missatges (Atom)